+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
 
   
 
 

OPINIÓ

Espais culturals vius

El Teatre Principal, l’Auditori i Palau de Congressos o l’EACC ja estàn oberts al públic

 

Reobertura. El Teatre Principal tornarà a gaudir de la llum de l’espectacle teatral el pròxim 28 de juny. - PACO POYATO

Eric Gras
14/06/2020

Avui impera la necessitat. O més aviat, impera una exigència, la del consum. Hem d’atipar-nos de tot per a sadollar un apetit que ens ha estat implantat de manera subreptícia. El segle XXI és el segle de la sobreexplotació de recursos, de l’exacerbada saturació de continguts, del cansament. I tot perquè la societat, la seua manera d’actuar o la seua raó de ser, ha estat conformada per a tal fi. No obstant això, el segle XXI també és el segle de la conscienciació, i a ella m’encomano.

El sistema mercantilista, perfectament assemblat, no cedeix un mil·límetre d’un terreny que obra en el seu poder des de fa ja massa temps, provocant que el món sigui molt més injust, malgrat el que diguin alguns «il·luminats» amb butxaques de riquesa —i ignorància—.

Avui ens veiem obligats a consumir i consumir, a gastar i gastar tot quant tenim. I si no ho fem, ens sentim culpables, perquè així és com aquest sistema ens diu que hem de sentir-nos si no seguim les seues regles. No serà la primera ni l’última vegada que digui que vivim entre el desencantament i la utopia, encara que cada vegada més tendeixo a pensar que la balança es decanta cap a la desil·lusió i decepció, cap al fastig màxim. Què fer llavors? Pensar per un mateix, o intentar-ho almenys. I com fer-ho? La cultura, en la seua àmplia vastitut, ens ofereix tot tipus de fórmules, eines o pocions màgiques per a això, perquè la cultura és pensament, és reflexió i és crítica, tres aspectes que ara més que mai haurien de considerar-se fonamentals per a abordar una pregunta que ens concerneix a tots i cadascun de nosaltres: Quina societat volem ser? Volem desconfiar els uns dels altres, volem alimentar el foc de l’odi, volem viure en la incoherència? O, per contra, anhelem viure en harmonia, revelant-nos tots i cadascun de nosaltres com a éssers d’amor i de pau? Jo ho tinc molt clar, i és per això que els espais culturals de les nostres ciutats i pobles han de ser vitals per a l’esdevenir del nostre futur més immediat, perquè és allí, en aquests centres, on s’encén la metxa de la creació que inspira l’ànima, on tot aquest coneixement adquirit amb els anys cobra vida, ja sigui a través d’obres de teatre, partitures o projectes expositius.

Centres oberts

La Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, i gràcies al treball de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), ha reobert alguns dels seus espais culturals a Castelló, com ara el Teatre Principal, l’Auditori i l’Espai d’Art Contemporani. La programació d’espectacles culturals es reprén en aquests espais, i això es una gran notícia per a tots.

La primera cita de la cultura castellonenca es va poder gaudir el passat divendres 12 de juny a l’EACC, amb un concert d’Enric Monfort, músic experimentat en les escenes de música clàssica i contemporània, a l’exterior de l’espai expositiu. Va ser l’estrena dels espectacles als quals la ciutadania de Castelló podrà assistir durant tot el mes de juny.

La pròxima cita serà el 27 de juny, amb la celebració del Festival Internacional de Música de Cambra a l’Auditori de Castelló. Els assistents podran gaudir del Concert Bianual de Cambra a la sala simfònica. I un dia més tard, al Teatre Principal es representarà a les 18.00 hores l’obra Instruccions per a no tenir por si ve la pastora, de la companyia La Ravalera. Tota la informació i la compra d’entrades es pot consultar a: https://ivc.gva.es/val/escena-val/programacio-escena.

Temas relacionados