De que un viu en la llar de menut es forja part de la seua identitat. L’educació rebuda a casa sol marcar el caràcter de les persones, fins al punt de seguir en l’edat adulta la mateixa senda que els progenitors. D’aquí aquesta dita popular «de casta li ve al llebrer», els fills hereten les qualitats dels seus pares o d’aquells que els han criat.
En el cas d’Iris Azquinezer, sent com és filla de la compositora María Escribano, no resulta estrany que la seua trajectòria professional seguís lligada a la de la seua mare. «La meua primera gira la vaig fer amb sis mesos, amb la companyia de teatre dels meus pares: Agada. La fitxa de necessitats tècniques incloïa una especificació molt especial: algú que cuidi al bebè durant l’actuació», explica la pròpia intèrpret, la carrera de la qual ha anat in crescendo, fins a convertir-se avui dia en una de les violoncel·listes amb major projecció del panorama nacional.
Formada musicalment a Alemanya, Azquinezer és ja un reclam per a la majoria d’auditoris i sales de concert gràcies a la seua tècnica fabulosa, el seu profund esperit poètic a l’hora d’interpretar i, sobretot, pel seu afany de divulgació, com ho demostren els seus tallers, un dels quals oferirà a Castelló el pròxim 17 d’octubre —al matí i a la tarda— a manera de preludi del qual serà un dels concerts de la temporada en l’Auditori i Palau de Congressos el dia 18.
La música és per a tots
Parlant amb el delegat territorial de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) a Castelló, Alfonso Ribes, sobre la presència d’Azquinezer en l’agenda cultural d’aquesta tardor em remarcava la importància i el meravellosa de la proposta del taller que impartirà, «perquè a través d’aquest taller t’adones que la música, la música clàssica, t’agrada, tot i que no sabies que t’agradava». Dit d’una altra manera, la violoncel·lista fa màgia, amb els més petits però també amb els adults.
Si pensem en la música com un art, que és al seu torn un joc que pot aportar emoció i sabor a la vida quotidiana, els nens i nenes poden arribar a desenvolupar moltes habilitats, tant cognitives i motrius, com a emocionals i socials, a través de la pròpia música. Així, en aquest taller, «pares i fills es relacionen en un entorn màgic, lúdic i enriquidor, que els proporciona també eines per al joc a casa», assegura Azquinezer.
D’altra banda, en la jornada vespertina del dia 17, els adults assistiran a un taller d’apreciació musical on poder experimentar la música creant el seu propi vincle «les Suites de Johann Sebastian Bach, i saber més sobre l’època, el compositor, l’estil, el gènere musical», explica la intèrpret, per a afegir que «l’escorta col·lectiva enriqueix la música».
Concert
A la sala de cambra Manuel Babiloni de l’Auditori castellonenc oferirà la violoncel·lista i també compositora un concert on presentarà el seu últim treball discogràfic titulat Blanco y Oro.
Així, el 18 d’octubre tindrem oportunitat d’escoltar peces d’aquest segon àlbum pertanyent a una trilogia que embasta les Suites de Bach amb obres de la seua pròpia autoria i compostes en les mateixes tonalitats que les obres de Bach. En total, seran cinc les peces que interpretarà en el programa, cinc obres que ella mateixa defineix de la següent manera: «Bereshit —composta per la pròpia Azquinezer— és l’obra que obre el disc, en el principi, la primera paraula de la Torah, tota una explosió de creació; la Suite per a violoncel núm. 3 en do major, BWV 1009, de Bach, és generosa, és pura i directa, rude i oberta; Tres danzas a la luna —una altra obra de la seua autoria— és una suite femenina, envolupant, que pretén unir i obrir-nos a la trobada; la Suite per a violoncel núm. 4 en mi bemoll major, BWV 1010, de Bach, és sòbria, grandiosa i profunda; i finalment, Nada te turbe —també de la seua autoria—, el poema de Teresa d’Àvila, en seda, la vida serena, la cerca elevada».
Com diu José Ramón Ripoll, «escoltar Iris Azquinezer és viatjar a través del temps sense cap rumb fix fins que sorgeix de sobte un instant que en el seu etern girar se suspén en l’aire per damunt dels ahirs i dels demà, i ens mostra l’essència del present en una espècie de miracle sonor». Una espècie de miracle sonor que segurament delectarà al públic que s’acosti al Auditori per a viure, gaudir i aprendre de la música, una ocasió única per a escoltar a una intèrpret que no deixa indiferent a ningú.
