En 1999 Michael Frayn va estrenar Copenhague i a l’any següent es va convertir en un dels grans èxits teatrals, rebent tres premis Tony —considerats els Oscar del teatre—, entre ells a la millor obra.

Pocs textos i pocs autors poden presumir del fet de convertir-se en tot just una temporada en tot un clàssic de la dramatúrgia contemporània. Frayn pot fer gala d’això amb aquesta peça que va arribar al nostre país en l’any 2003, dirigida per Román Calleja i amb Fernando Delgado i Juan Gea en els papers principals, i que va tornar als escenaris el passat 2019 amb altres dos dels actors amb més solera de la nostra escena, com són Emilio Gutiérrez Caba i Carlos Hipólito, gràcies a Producciones Teatrales Contemporáneas (PTC) i el Teatro de la Abadía.

El director argentí Claudio Tolcachir és el responsable d’aquest nou muntatge en el qual tampoc podem oblidar la interpretació de Malena Gutiérrez. Tres actors, un mateix escenari, una trobada, un exemple de teatre «de paraula» i «de reflexió»; tot això, i més, és Copenhague, una de les grans obres que albergarà el Teatre Principal de Castelló aquest primer trimestre de l’any 2020 dins de la programació que ens ofereix l’Institut Valencià de Cultura (IVC) —el 18 de gener—.

De què tracta el text de Frayn? Què ens compta? El dramaturg londinenc situa l’acció del seu text l’any 1941, en una capital danesa ocupada per les tropes nazis, i centra la seua mirada en el cara a cara que van mantenir el gran científic danès Niels Bohr i el seu ex alumne Werner Heisenberg, representant dels estaments nazis i enemics per la situació dels seus dos països durant la Segona Guerra Mundial. En aquest sentit, el problema ètic de l’ús dels avanços en física teòrica per al desenvolupament d’armament nuclear és un dels grans temes de l’obra, però hi han més, és clar.

CONJECTURES

Tolcachir, que a més de la direcció s’ha encarregat així mateix de la nova adaptació d’aquest text de Frayn, assegura que Copenhague és una obra de gènere «policial quàntic», al que Gutiérrez Caba li respon que, més aviat, «és un thriller».

El que sí que és cert és que mai es coneixerà la conversa que van mantenir Bohr —al qual dóna vida el veterà actor— i Heisenberg —que encarna Carlos Hipólito—. Tot són conjectures sobre aquella misteriosa trobada, que alguns han volgut veure com a decisiva perquè la balança de la guerra s’inclinés a favor dels aliats, impedint la creació de la bomba atòmica per part dels alemanys. Per raons que no estan establertes històricament, asseguren els encarregats d’aquest nou muntatge, aquests dos gegants de la ciència mundial van trencar relacions permanentment després d’aquesta trobada. Aquest trencament va causar gran renou en el món de la ciència i va produir moltes especulacions sobre les seues raons. Això és especialment interessant des del punt de vista humà, ja que Heisenberg havia estat l’estudiant predilecte de Bohr. Per descomptat, remarquen des de PTC i La Abadia, l’obra té un rerefons i un enfocament humanista de les relacions entre estudiant i professor.

La trobada entre Bohr, especialista en física quàntica i guanyador del Nobel de Física en 1922, i Heisenberg, que va obtenir el guardó suec deu anys després, és presenciat per la dona de l’investigador danès, Margaret, paper que interpreta Malena Gutiérrez. I el que pretén aquesta obra, remarca Tolcachir, és precisament revelar la incògnita de tot quant va succeir aquella nit de 1941.

Estem davant «un text preciós, ple d’emoció, intriga i humanitat», en paraules d’Hipòlit, al que Tolcachir afegeix que és «el més bell» dels que ha dirigit, amb actors «tremends» que es juguen «la vida» en l’escenari.

Emilio Gutiérrez Caba, que porta prop de sis dècades com a professional de les taules, és un mite vivent del teatre. Carlos Hipòlit és un altre dels grans referents i Malena Gutiérrez una actriu formidable. Els tres crearan l’atmosfera necessària per a oferir un substrat emocional sorprenent que arriba al públic de forma molt potent.