Desconstruir el mite de Hamlet, generalment massa endolcit, manifestant les seues arestes i contradiccions. Aquesta és la pretensió de Manuel Molins en la seua obra Hamlet Canalla, una obra en la que formula moltes qüestions sobre l’actualitat política que vivim (i patim), entre altres preocupacions que se serveixen del mític personatge Shakespearià per a presentar-les sobre l’escena.

«Hamlet vol lluitar contra l’aluminosi de la corrupció, però com ho fa? Què ens hi ofereix? Hi ha moltes preguntes a fer-nos. Aquesta és una visió gens endolcida: diferent. Però la diferència i la pluralitat crítica ens fan forts democràticament i ens protegeixen contra les múltiples aluminosis que patim», comenta el propi Molins, qui amb la direcció del nuler Joan Peris —i l’ajuda de direcció de Pilar Almeria—, ha pogut dur a terme aquest projecte dramatúrgic que protagonitzen els actors Josep Manel Casany i el benicarlando Ximo Solano, dos grans de l’escena valenciana.

HAMLET, IMMORTAL

Com molts de nosaltres ja sabem, Hamlet, príncep de Dinamarca, és una tragèdia escrita en vers per William Shakespeare a començaments del segle XVII, probablement entre 1600 i 1601. Representada sencera dura unes sis hores, la qual cosa significa que és la peça teatral més llarga del seu autor i, per descomptat, una de les obres més conegudes de Shakespeare, un clàssic dels clàssics de la literatura universal.

El personatge de Hamlet ha estat vist com l’arquetip d’heroi romàntic. Un noble que pateix per la salvació de la seua nació, per la venjança de son pare, que renuncia al seu amor. S’ha interpretat com el destí tràgic d’un home que veu com el dolor per la mort sobtada del seu pare s’esmola amb el nou casament de la seua mare amb l’odiat oncle patern. La malenconia i l’esperit de venjança en el seguit de desgràcies que Hamlet ha de suportar, el sentit de frustració i desencant profund que li provoquen, la divisió entre els impulsos del sentiment i l’acció pertorbadora de la raó, la follia aparent i la inquietant presència del suïcidi han fet del personatge de Hamlet una entitat mítica.

Però, el fi justifica els mitjants? Qui és ell per a venjar ningú mitjançant l’assassinat, la manipulació, la mentida?

L’OBRA

Aquest Hamlet Canalla mostra, com dèiem, una nova visió de Hamlet, «parla de la complexitat de la tragèdia, de la inutilitat de la venjança, suggerint un debat d’un tema d’actualitat permanent», en paraules de la Companyia Teatre Micalet, coproductora de l’obra amb l’Institut Valencià de Cultura. Amb Hamlet Canalla es pretén regirar la visió d’un dels personatges teatrals més grans de la història, d’aquest messies que ho fa tot per «salvar» el seu poble.

Amb aquest text del valencià Manuel Molins, el 29 de setembre, al Paranimf de la Universistat Jaume I de Castelló —a partir de les 19.30 hores— podrem posar-nos en la pell dels «febles»: què sent Ofèlia cap al seu maltractador, per què Gertrudis es comporta d’aquella manera, què pensa l’actor quan Hamlet està assetjant-lo… Aclaparadora.