La setena convocatòria de les beques Hàbitat Artístic de Castelló aposta per tres projectes totalment diferents però amb un mateix denominador comú: denunciar i fer visible des de la gestió inadequada, la contaminació atmosfèrica o el desassossec que planteja tant el present com el futur per a molts joves d’avui dia.
Als artistes castellonencs Carlos Asensio i Jorge Julve, que ja coneixíem gràcies a les seues exposicions anteriors a la capital de la Plana, caldria sumar el descobriment de Casandra Bolumar. Tots tres ofereixen uns projectes que cohabiten a l’espai expositiu del Centre Municipal de Cultura de Castelló. Julve realitza una reflexió creativa sobre el soroll visual que ens envolta i els mateixos processos pictòrics a Descontento filtrado, i ho fa a través d’una sèrie de llenços monocroms on juga a construir estructures amb la superposició i la repetició de formes geomètriques. Per la seua banda, Asensio treballa sobre la crisi financera i la crisi de la natura en Inhospitable places, en què medita i revela els desastres tant econòmics com naturals a causa de la mà de l’ésser humà. El seu mestratge amb el grafit és més que evident i revela la seua formació amb un dels grans mestres de l’art com Antonio López. Un virtuosisme que contrasta amb les petites notes o taques de color que introdueix a manera de tensió per plasmar de forma poètica aquesta crisi que l’artista evidència en aquest treball.
Estem, doncs, davant de tres estils i tècniques molt diverses on, sens dubte, destaca la posada en escena de Bolumar amb La humanidad planteada a manera d’introspecció, ja que deixa patent les seues preocupacions i inquietuds com a ciutadana. Aquesta instal·lació reconstrueix un episodi de la vida de la pròpia artista —que ella mateixa relata—, el seu taller, la seua habitació en la qual es pot observar un exemplar de la novel·la 1984 (1949), de George Orwell, i un altre d’Un mundo feliz (1932), d’Aldous Huxley, dos llibres de ciència ficció que formarien part de l’anomenada trilogia de les distopies de principis del segle XX juntament amb Fahrenheit 451 (1953), de Ray Bradbury.
Tot gira entorn a aquest descontentament social que va promulgar Orwell, retratant a una societat sota vigilància, reprimida política i socialment i on la manipulació d’informació està a l’ordre del dia. Així doncs, Casandra Bolumar retrata una societat que s’ha aturat, esgotada de tot, en silenci, en quietud i que ha deixat anar al seu costat més animal. Amb tot, l’artista representa, segons les seues pròpies paraules, com aquesta recerca per una millora de vida: «va arribar a uns límits naturals insostenibles, l’humà, individu, producte de la naturalesa no ha pogut trobar l’harmonia amb aquesta. Després de continuades massacres i d’esgotar els recursos del planeta, ha decidit plantar-se, de manera literal. Nu, a la terra. Fins aquí no va arribar només com ésser pensant, intel·ligent i evolutiu, va haver de fer una cosa que ja havia oblidat, mirar dins de si mateix i buscar allò que va deixar silenciat i oblidat en el seu interior durant la seua llarga evolució: el seu costat animal. El seu costat més natural, simple, creatiu i primitiu».
En aquesta mostra conflueixen estils i tècniques molt diferents, a conseqüència d’una sèrie d’investigacions paral·leles que denoten la contemporaneïtat dels projectes. Amb tot, és una oportunitat de veure i comprovar les inquietuds dels joves artistes de la província de Castelló.
