«L’art i la cultura són una eina de transformació social i de creixement personal»

Pérez Pont, a més d’exercir com a comissari d’exposicions, ha estat també president de l’Associació Valenciana de Crítics d’Art (AVCA) durant diversos anys. Coneixedor dels nous llenguatges artístics i de les expressions coetànies dels creadors valencians, es pot dir que ningú millor que ell per exercir aquest paper de mediador entre les institucions i entitats amb les que col·labora el Consorci.

Hem conversat amb ell sobre alguns dels punts fonamentals del seu programa de direcció, entre els quals destaquen la implicació total i absoluta de les tres províncies de la Comunitat, la coordinació i col·laboració, així com el foment de l’art i la cultura entre la ciutadania.

—Consultant la seua proposta de projecte per dirigir el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana un es fixa en el breu diagnòstic que realitza sobre quina era la situació d’aquest ens fins a la data, i es porta la sensació que havien diverses coses per polir, com incidir més en les expressions artístiques contemporànies.

—Partim de la base de reordenar l’ús dels espais. De manera que els llocs s’utilitzin amb unes funcions definides i que si un centre és d’art contemporani, que les expressions artístiques a exposar siguin d’art contemporani, i que no se succeeixin de cop i volta mostres de caràcter més clàssic o d’una altra línia. És a dir, que les exposicions pròpies de Belles Arts s’exhibeixin en centres de Belles Arts, les d’art actual a centres adequats, etcètera.

—El CMCV compta a Castelló amb el Museu de Belles Arts i l’Espai d’Art Contemporani com a ens consorciats. Per a molts el Museu és un centre infravalorat, que no té prou rellevància o visibilitat. Des del Consorci teniu previst realitzar algun programa específic per a potenciar-lo?

—Al Museu de Belles Arts de Castelló, a la seua sala temporal, hi ha una programació constant durant tot l’any. De fet, aquesta setmana passada vam inaugurar l’exposició dedicada a Antoni Fillol, en la qual vaig estar present.

El canvi per al pròxim curs serà que les propostes que s’exhibeixin en 2017 en aquest espai són les que han programat els tres directors dels tres museus de Belles Arts d’Alacant, Castelló i València, basant-se en reunions i converses que hem mantingut en el Centre del Carme, perquè vaig detectar que no es coneixien entre si, que els tres museus no havien col·laborat de forma conjunta i que no s’havien coproduït exposicions.

Així doncs, treballarem per treure el màxim rendiment en el contingut de les tres col·leccions i per posar en valor a artistes històrics de les tres províncies.

—Ni el Museu de Belles Arts ni l’EACC està sota la titularitat del Consorci, cert?

—Així és. El que nosaltres fem en el cas, per exemple, del Museu de Belles Arts és aportar continguts per a la sala temporal. En altres paraules, el que oferim és una estreta col·laboració que a partir d’ara estarà basada en el consens i el diàleg dels tres centres com abans indicava.

—Aquí destaca aquesta altra faceta que vol impulsar, la del Consorci com a mediador.

—Exacte. Busquem ser l’eix vertebrador, de suport, de mediació i de gestió, perquè sí hem detectat que les administracions locals i provincials en molts casos no tenen recursos personals suficients, més enllà d’allò pressupostari. És a dir, no compten en la seua plantilla moltes vegades amb els equips humans necessaris per poder dur a terme aquest tipus de programacions i treball tan especialitzat. El Consorci té aquests recursos, de fet va ser pensat en el seu moment per a això. En aquest sentit, som útils per a vertebrar i agilitzar la gestió, i aportar no solament el suport econòmic sinó el suport tècnic.

—Un dels principis fonamentals de què parla és el de la professionalització. I hi ha una cosa especialment rellevant en el seu discurs i programa com és el fet de realitzar convocatòries públiques, tant per comissariat d’exposicions com per a un altre tipus de funcions. Com n’és important comptar amb gent experta?

—Com dius, tenim previst treure diverses convocatòries en els projectes de línia contemporània. Abans de l’estiu ja vam anunciar algunes d’elles i vam deixar molt clar els nostres objectius, amb un reconeixement professional als artistes i comissaris, amb la remuneració perfectament establerta...

—Òbviament, els artistes i tots els implicats en un projecte expositiu no viuen de l’aire, malgrat aquesta cèlebre expressió mal entesa de «per amor a l’art».

—Tot el que he reivindicat i el que hem plantejat des del sector professional anteriorment està plasmat en el projecte de gestió que he ideat per al Consorci, i que parteix del convenciment que hi ha d’haver un reconeixement i un respecte a tots els nivells. El reconeixement ha de partir de la remuneració del treball que un professional realitza. Un no és professional si no rep una contraprestació pel seu treball, amb unes condicions i d’acord amb la qualitat de l’activitat que porta a terme.

En aquest sentit, ja ho hem aplicat a tots els paràmetres de treball aquí al Consorci a través de les convocatòries que ja han sortit, i a través d’un procés de diàleg i consens amb les associacions de crítics i artistes de la Comunitat Valenciana, de manera que estem treballant facilitant sempre l’accés i la participació del sector professional, generant noves vies de comunicació, d’aportacions...

—La col·laboració amb altres institucions com les universitats també ocupa, o hauria d’ocupar, un paper rellevant.

—A nivell de desenvolupament encara no he pogut arribar a concretar quines serien les vies de cooperació. Teòricament sí que tinc clar que hem d’arribar a acords amb les universitats perquè puguin desenvolupar-se projectes, tant des de l’àmbit de les facultats de Belles Arts, com la resta de facultats d’Història de la Comunitat, o també altres mitjans com la Sociologia, Antropologia, Dret, Economia... Volem vincular moltes disciplines amb nosaltres perquè no només ens centrarem en el purament artístics, sinó que anem a tractar, pel que fa al contemporani, obrir un espectre més ampli sobre el pensament.

—Les universitats compten amb centres expositius propis. A Castelló, per exemple, tenim la Llotja del Cànem o la galeria Octubre, o l’antiga seu de l’edifici d’Hisenda, que comparteix amb l’Ajuntament i que s’inaugurarà a finals d’any. El Consorci té possibilitat de realitzar propostes d’exposició en aquests espais?

—En una de les meues últimes visites a Castelló vaig tenir una reunió amb Wences Rambla, vicerector de Cultura de la Universitat Jaume I, i Verònica Ruiz, la regidora de Cultura, per versar sobre aquests temes. Vam plantejar una estreta col·laboració per aportar continguts a la futura sala de l’edifici de Hort dels Corders, i fa poc vam rebre una petició formal per a això. De cara a l’any que ve el tindrem molt present.

—Porta poc en el càrrec però crec que aquest «centralisme» territorial de València respecte a les altres dues províncies pot ser cosa del passat, no?

—Treballarem en aquesta línia. Porto 25 anys vivint i treballant a València però sóc d’Alacant. Mai he perdut aquesta perspectiva perifèrica que crec necessària a l’hora de plantejar les coses, perquè no només es pot i s’ha de treballar per a València, que per descomptat anem a fer-ho, però sempre atenent a Alacant i Castelló. En la mesura del possible, també m’agradaria anar més enllà de les tres capitals. Sense anar més lluny, voldria arribar a altres municipis com Vila-real o Borriana, però també a Xàtiva, Alcoi, Elx... El millor que té la Comunitat Valenciana és que compta amb ciutats importants en el seu territori i aquests espais han de ser atesos també i en la mesura de les nostres possibilitats ho farem.

—I sobre les sinergies amb la societat civil... Quines iniciatives plantejaran?

—Per començar estem plantejant una convocatòria que es diu Altaveu i que va dirigida a projectes d’inclusió i cohesió social, per visibilitzar iniciatives de l’àmbit social i associatiu de la Comunitat Valenciana, i als quals destinarem la sala Contrafuertes a València, si bé aquesta convocatòria està oberta a les tres províncies.

—Aquí cobra gran importància l’àmbit de la comunicació. Quines eines heu activat o penseu activar per donar major difusió a la vostra tasca?

—Volem activar un portal web que crec necessari. No obstant això, fa un parell o tres de setmanes vaig mantenir una reunió a la Conselleria de Cultura i em van informar que estan preparant una app que precisament cobrirà aquesta necessitat de generar una agenda pública conjunta amb tota la programació cultural a la Comunitat Valenciana. En aquest aspecte, el que farem nosaltres serà nodrir aquesta eina global de continguts que anem realitzant. Certament, aquesta app serà una eina molt més útil perquè avui en dia tothom pot descarregar-se’l en el seu dispositiu mòbil.

—Efectivament, amb les noves tecnologies un ha d’evolucionar. El Consorci està preparat per a aquest món virtual?

—La pàgina web del Consorci anem a renovar-la completament en breu. Serà molt més pràctica i moderna, de manera que tindrem una eina de comunicació més eficaç. Pel que fa a les xarxes socials, anem a reactivar-les. Considero que s’han d’utilitzar més i millor. També estem treballant en altres possibles estratègies de visibilitat per apropar els continguts del Consorci a tot el territori, a més d’obrir-los per a una visita virtual o fórmules per l’estil que hem d’estudiar encara a nivell pressupostari, perquè el Consorci té un pressupost massa limitat per a la acció territorial que té encomanada, que és tota la Comunitat Valenciana.

—Ajustar-se a una partida pressupostària concreta no ha de ser fàcil, és clar. Funcioneu fins on us deixin?

—El pressupost és un condicionant, si. Estem buscant patrocinis amb altres empreses privades o entitats per intentar aconseguir més recursos, així com col·laboracions amb altres centres i museus per dur a terme, així, coproduccions de projectes que ens permetin compartir despeses i tirar endavant aquestes iniciatives de gran interès, amb un cost repartit; això permet que aquests projectes tinguin major impacte i visibilitat més enllà del territori valencià.

—La internacionalització del Consorci és un altre dels objectius en la seua llista. Quina seria la/les política/ques per aconseguir aquesta meta?

—Per començar tinc molt interès en generar relacions per crear residències artístiques. Artistes valencians que puguin, a través d’aquesta xarxa, anar a altres destinacions de l’àmbit europeu, principalment, però també artistes estrangers que puguin vindre a la Comunitat Valenciana. Per a això hem de desenvolupar un programa i establir una sèrie de requisits, tant a nivell econòmic com estructural. Actualment busquem fórmules per sumar interessos comuns que puguin dur a terme aquest tipus d’experiències que crec són positives i necessàries per al sector artístic valencià.

—M’interessaria saber també, des del seu punt de vista, quin valor o importància creu que té l’art i la cultura actualment en l’aspecte educatiu. Si no m’equivoco, tenen pensat crear una unitat d’educació artística.

—Ens sembla que és important que això es treballi més i millor. Estem plantejant un altre parell de convocatòries dirigides a realitzar programes de perfil educatiu (un d’ells d’educació inclusiva). És primordial que el treball que realitzem des del Consorci no sigui un treball pensat per i per a les elits, sinó tot el contrari, un treball que sigui inclusiu, participatiu, obert a la societat i instructiu en tots els sentits.

—D’aquesta manera anem enriquint-nos poc a poc. O això se suposa, no?

—Jo tinc el convenciment absolut que l’art i la cultura són una eina de transformació social i de creixement personal, de manera que no és tant el que un sap sobre alguna cosa, com les capacitats que un desenvolupa per generar consciència crítica i poder posar en qüestió les coses. Tenim un sistema global que contínuament ens està pressionant i condicionant pel que fa a la configuració de les nostres opinions, la nostra forma de veure el món, la nostra manera d’interpretar la realitat. És molt important que els individus tinguin la capacitat per pensar per si mateixes, i això s’aconsegueix quan un és capaç de construir una mínima estructura crítica al seu cap. Construir aquesta estructura es porta a terme a través de l’educació i la cultura. Sóc de l’opinió que el Consorci de Museus pot garantir aquesta acció mitjançant diferents programes didàctics, exposicions, activitats...

Hi ha molta feina per fer, però aquest és el repte.