Que el SONS Castelló, Cicle de Músiques Independents, és un dels esdeveniments que desperten major interès per part de melòmans i de persones que anhelen viure noves experiències, no és un secret. Al llarg dels seus deu anys de vida, hem estat testimonis d’autèntiques revelacions musicals, veient i vivint moments inoblidables. El SONS, ja ho hem dit aquí centenars de vegades, és un petit oasi que ens permet gaudir de petits instants de felicitat gràcies a la seua constant aposta per sonoritats que, d’una altra manera, ens serien totalment alienes. En aquesta dècada, la promotora Born! Music ha arriscat per oferir un altre tipus de propostes, i hem de reconèixer que ha conquistat a un públic que cada vegada és major i més fidel, convertint els dilluns en dies millors, molt millors.
NOVA PROPOSTA
Aquest dilluns, 6 de maig, en el Teatre del Raval de la capital de la Plana, el músic i compositor mallorquí —encara que resident a Brussel·les— Marc Melià serà el protagonista d’aquest certamen que no deixa de sorprendre’ns.
Durant aquests últims deu anys, Melià ha compost, produït i tocat música en diversos grups, com el trio paneuropeu Lonely Drifter Karen, «amb el qual va publicar tres àlbums en el segell belga Crammed Discs», tal com ens informen des de Born! Music. Music For Prophet, el seu primer àlbum en solitari i que serà el que presente al Teatre del Raval aquest dilluns, 6 de maig, forma part «de la tradició recent de música repetitiva composta per robots sensibles per als humans del demà», expliquen. A què es refereixen amb això? Pel que sembla, el protagonista de l’àlbum, «del qual sorgeixen tots els loops místics, les estàtues gegants d’arpegis i la gran varietat de paisatges electrònics», és el mític sintetitzador Prophet 08.
Amb Music For Prophet, Melià ofereix una proposta en la qual, al contrari que en la gran majoria de concerts de música electrònica, cada cançó s’interpreta en directe sense recolzar-se en seqüències pre-gravades. El mallorquí «aconsegueix naturalitzar el sintètic, humanitzar el robòtic i buscar la bellesa en sons que per definició són freds i mancats d’emoció», expliquen.
Així, segons els experts, aquest àlbum es debat «entre el desig de realitat i la impossibilitat d’escapar de la seva naturalesa artificial, alguna cosa semblança a quan Rachael descobreix que és una replicante i no una humana en la pel·lícula Blade Runner de 1982».
El SONS ofereix una nova oportunitat per gaudir de sonoritats tal vegada desconegudes, sempre enriquidores, excitants.
