Allò que l’ésser humà és un animal social (el Zoon politikón aristotèlic), que necessita dels altres, del col·lectiu, per a viure en societat i aconseguir certa harmonia, sembla un terme obsolet si tenim en compte que vivim en una època d’egoisme exacerbat. Tothom té drets, però ningú assumeix responsabilitats. Tothom vol viure al seu gust, però ningú pensa realment en un benestar comú. El cooperativisme, la concòrdia, les accions solidàries, es queden avui dia en una mena de llimbs, i això és una cosa que hem d’impedir a qualsevol preu.
Recordo les paraules d’Iván Repila, autor de Prólogo para una guerra (Seix Barral), quan em va contestar que la seua novel·la buscava enderrocar el mur de l’ésser individualista, solipsista, que està al món però sense intervenir-hi. «Jo crec que la idea capital que defensa el llibre, o una de les idees principals, és precisament la necessitat d’intervenció. Hem d’intervenir, hem d’ocupar els espais. Insisteixo, la gran conquesta del segle XXI podria ser aquesta, crear una solidaritat més col·lectiva», em deia. I quina és la meua sorpresa ara, en pensar sobre aquestes paraules, i comprovar que a Fanzara fa ja quatre anys que van decidir crear aquesta solidaritat col·lectiva, que es va decidir actuar, intervenir.
ART PER A TOTS
Sembla que va ser ahir quan vaig saber que en un poblet confrontant a Onda posarien en marxa una iniciativa que de forma molt encertada van cridar Museo Inacabado de Arte Urbano (MIAU). Sembla mentida, també, que en una població com Fanzara s’arribés a gestar i a desenvolupar aquesta idea, ja que sempre solem pensar que fora de les principals ciutats de la província com Castelló o Vila-real no hi ha vida cultural. Què equivocats! David torna a vèncer a Goliat.
La idea de fer un museu a l’aire lliure, o més aviat, fer de la pròpia localitat un museu viu, en permanent evolució, era una cosa que pocs podien pensar que fos possible. Però la vida sempre ofereix grates sorpreses, i el MIAU Fanzara és, sens dubte, una de les més grates per diversos motius, un dels quals, potser el més cridaner —i que va dedicat especialment per als més escèptics—, és que a través de l’art, de la cultura, el nom de Fanzara és reconegut mundialment. El poble, la seua gent, són objecte de reportatges i notícies a nivell internacional, i això és una cosa digne de menció.
D’altra banda, la decidida aposta per crear aquest espai de convivència és clau per entendre l’objectiu principal del MIAU: promoure l’art i la cultura, el pensament crític. La relació entre els artistes que van cada any i els veïns, la relació entre tots ells i el medi natural, la preservació d’un esperit solidari... Eixa relació que s’estableix és només un aspecte que converteix aquest projecte en un dels més esperats per aquells que seguim pensant que tot és possible, que hi continua havent espai per a l’esperança, i tot això a través de l’art urbà.
«Seguim transformant Fanzara en un museu d’art urbà; en un espai màgic, un espai de convivència, d’acció i d’interacció, d’intercanvi», expliquen des de l’organització. I en vista de l’èxit obtingut en aquests quatre anys, he de dir que aquesta transformació és una realitat latent que bé podria traslladar-se a altres punts de la província —i en altres formats— per fer veure que la CULTURA és un valor a tenir en compte, que és necessària, que és el que veritablement ens defineix com a éssers humans.
EDICIÓ 2017
Aquest any se seguirà treballant en les parets de les cases de Fanzara. Els murals que creen els artistes «vestiran» la localitat, li dotaran d’un significat únic, excepcional. Així mateix, hi haurà altres intervencions urbanes, hi haurà escultura, dansa contemporània... Hi haurà música en directe, exposicions, bon ambient, en definitiva. Fanzara serà una veritable festa cultural en què més de vint artistes de diferents nacionalitats conviuran durant els quatre dies que duri el certamen —del 6 al 9 de juliol—.
Entre els artistes participants en aquesta quarta edició podríem destacar a Charlie Sutcliffe, Dos Jotas, Jofre Oliveras, Kelsey Montague, Milu Correch, Pez, Sixe Paredes, Sr. Arribas, Taquen + Ilia Mayer, o Suso 33, una de las figures més reconegudes de l’art urbà espanyol, a més del nostre sempre estimat Paco Poyato, un fotògraf únic, entre molts altres.
Fanzara tornarà a ser un espai que convida a ser intervingut, a ser ocupat. Un espai que vol sumar esforços, que vol unir les persones, que busca l’amistat i la concòrdia. Quina meravella!
