Narratives audiovisuals no convencionals

—Què és exactament Cortoformo, com es va originar?

—El projecte va començar fa dos anys. Nosaltres som cinc persones en l’organització i una de les finalitats principals és fer una pel·lícula estructurada a força de curtmetratges.

—Vint-i-u són els curts que conformen la pel·lícula que presentareu en el cicle ‘Sessió Contínua’ de l’EACC, no?

—Efectivament. A l’hora de confeccionar el projecte comptem amb 21 directors que han fet cada un dels curtmetratges. I perquè tingui una mica de cos, de sentit, hi ha un principi i un final. La forma és totalment lliure, cadascú ha fet el que ha volgut, s’han tractat gèneres diferents des de documentals, gravacions de dansa, videocreació... Però perquè el resultat final sigui una pel·lícula es necessitava crear aquest principi i desenllaç. No volíem que es veiés la cinta com 21 curts junts sense cap ni peus.

—Tot i que aquesta llibertat creativa, sí que hi ha una idea que dóna forma a tot el projecte, els tarongers.

—La idea que tenim és fer d’això una trobada biennal i centrat a Castelló. És a dir, els temes a tractar han de tenir relació amb la província, i també volem que es roden aquí. En aquesta primera edició vam pensar que la figura del taronger era interessant, tot i que molts pensessin que podria ser una temàtica molt limitada a l’hora de filmar o crear una història entorn d’ell; però després pots utilitzar un taronger de formes sorprenents com es podrà veure en aquests curts.

—Com i de quina manera arribeu a presentar aquest projecte a l’EACC?

—La possibilitat sorgeix a través de Pilar Ramo i Fermin Sales, coordinadors del cicle Sessió Contínua. Ells organitzen una programació mensual de curtmetratges d’algú creador de Castelló i també algú forà. Els vam conèixer i els vam comentar que teníem aquest projecte en marxa. Van ser ells els que pensaren que seria ideal estrenar l’audiovisual en el marc del cicle.

—L’àmbit cinematogràfic de Castelló és un tant desconegut, més si ens centrem en els curtmetratges. Sí que hi ha un festival de referència com el Cineculpable a Vila-real, però la sensació és que no posseeix molta visibilitat.

—Sí que hi ha moltíssima gent que està treballant. Si pensem en el cicle Sessió Contínua de l’EACC ja ens podem fer una idea d’això. Fins i tot et sorprèn el nombre de persones que es dediquen a la cinematografia. Bé és cert que molts altres, pels motius que siguin, han hagut de buscar-se la vida fora de Castelló i d’Espanya. D’altra banda, cal reconèixer que el curtmetratge o migmetratge no compta amb...

—Amb massa «popularitat»? Potser siguin produccions molt més específiques, no per a un gran públic.

—Són més difícils de veure. Té molt a veure la durada, ja que en ser films tan curts resulta complicat de projectar en segons quines sales o espais. També són pel·lícules molt petites, és cinema pràcticament experimental que no necessita un pressupost molt elevat per a la seua realització, si et sóc sincer.

—I tu com arribes a dedicar-te a aquest món?

—Sóc el més novell del grup, la veritat. Abans treballava en una cosa que no tenia res a veure i vaig decidir donar un gir, vaig estudiar Comunicació Audiovisual i vaig acabar fa tot just dos anys. Fins a la data he realitzat un curtmetratge pel meu compte, però reconec que unir-me al projecte de Cortoformo per a mi va ser com una obertura. Comences a treballar en alguna cosa real, en projectes en què pots prendre decisions reals. Nosaltres, com a associació sense ànim de lucre, ens interessa aprofundir en aquests llenguatges, treballar amb moltes altres persones, implicar, exercir tasques de producció...

—Us heu marcat algun objectiu concret?

—Convidar més persones a que s’uneixin al projecte i així realitzar més curtmetratges.

—Ha estat fàcil promocionar la vostra idea?

—Vam anar a la Universitat Jaume I per presentar-la, vam posar algun que altre anunci... En aquest primer any hem necessitat l’ajuda d’alguns amics, com Roberto Arnau, professor de Realització de l’UJI, i Sergio Ibáñez, del SASC. Reconec que el meu objectiu era captar l’atenció dels estudiants, vaig insistir bastant en això, perquè crec que són la base, i a partir d’aquí es pot començar a crear una escena més estable, que la gent del gremi es vagi coneixent, que s’ajudin els uns als altres...

—A Castelló hi ha aquesta inquietud necessària per desenvolupar una carrera en l’àmbit audiovisual?

—Aquí es fan moltes coses, la veritat. Una altra cosa és que tinguin més o menys visibilitat, o que la gent respongui.

—A la presentació de ‘Naranjos’, es durà a terme algun tipus de debat posterior a la projecció?

—Normalment, totes les projeccions del Sessió Contínua comprenen una xerrada / debat amb els assistents. Es parla del procés creatiu, de la inspiració a l’hora de posar en marxa la pel·lícula...

—Si la vostra intenció és dur a terme aquest projecte de forma bianual, teniu previst ja la propera idea?

—Sí, és clar. No obstant això el primer és realitzar un balanç del projecte actual, analitzar si hi ha aspectes a millorar (cosa que és segura)... Evidentment això ha estat un esforç increïble, hem dedicat molt de temps i en ser novells en la producció hem de polir moltes coses. //