+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
 
   
 
 

MÚSICA

Nick Garrie, una joia amagada de la música

El cantautor britànic actuarà el 14 de juliol al ‘Singin’ in the Cave’ de la Vall d’Uixó

 

Actuació. La icona del folk serà un dels protagonistes del cicle que se celebra a les Coves de Sant Josep. - JAIME GALINDO

Sara Llopis
09/07/2017

Diuen que la història de Nick Garrie és principalment la d’un disc maleït The Nightmare Of JB Stanislas, un àlbum que va gravar al costat d’Eddie Vartan (germà de Sylvie Vartan, i important representant de l’escena rock francesa), i que amb prou feines va arribar a veure la llum a causa de que Lucien Morisse, dirigent de DiscAZ, es va suïcidar pocs dies després de la data oficial de sortida del disc —aquest dramàtic esdeveniment va deixar al disc sense promoció i va passar totalment desapercebut durant dècades—.

Només la justícia poètica va permetre que anys després, convertit en una joia de col·leccionisme, aquest disc fos de boca a orella, exaltant la bellesa de les seues melodies i les precioses orquestracions que contenia aquesta peça meravellosa de folk-pop psicodèlic. Pel camí, Garrie va arribar a col·laborar amb el deliciós compositor Francis Lai (guanyador d’un oscar per Love Story), va gravar un disc (Suitcase Man, 1984) com Nick Hamilton sota la producció de Paul Samwell-Smith (baixista original de The Yardbirds, i també productor de Cat Stevens) i amb la col·laboració de dos dels músics habituals de Stevens, Alun Davies i Gerry Conway, i aquell mateix any de 1984 va estar de gira per Espanya al costat de Leonard Cohen, després de passar un període allunyat de la música.

«RESURRECCIÓ»

No és fins a 2005, quan Rev-Ola reedita The Nightmare of JB Stanislas, que el reconeixement li va arribant, a poc a poc. El 2008 entraria en contacte amb l’escena indie-pop escocesa, i amb l’ajuda, principalment d’Ally Kerr, Norman Blake, Francis McDonald i Duglas T. Stewart, va publicar amb Elefant Records 49 Arlington Gardens (2009), un meravellós i preciosista disc de folk-pop propi d’un orfebre. Aquest treball és el recolzament definitiu perquè crítica, músics i públic enaltissin les qualitats de Garrie, i també el que va donar pas a una altra reedició (de luxe) de The Nightmare Of JB Stanislas a càrrec de la discogràfica Elefant Records, amb un llibret explicatiu escrit pel propi Garrie de manera novel·lada, i nombrosos enregistraments descatalogades i inèdites. Aquest disc és, per tant, una mena de baula perduda en la història de la música, una d’aquestes joies amagades en els arxius d’algunes discogràfiques per estranys capricis del destí. Un disc tremendament bell que ha sobreviscut malgrat tot i que li va permetre ressorgir com l’au fènix per conquerir el que en un principi se li va negar, aquest èxit fruit de la qualitat d’unes composicions.

SINGIN’ IN THE CAVE

A la província de Castelló hem tingut oportunitat de gaudir d’aquesta meravellosa i anhelada «resurrecció» de Nick Garrie, gaudint de la seua música en directe al Tanned Tin i al SONS Castelló. D’alguna manera, s’ha establert una relació entre Garrie i Castelló envejable, un binomi que considerem perfecte i que es reforça amb la presència del britànic en el cicle Singin’ in the Cave que se celebra al majestuós i enigmàtic paratge de les Coves de Sant Josep de la Vall d’Uixó, en una experiència que com bé diu Raúl Rubio, director de la cita, «és un retorn als orígens, en tots els sentits. És un projecte cultural de difusió del patrimoni en el qual l’experiència cultural preval sobre l’entreteniment».

Després de les actuacions de Claim, Nadia Sheikh i Neuman, divendres que ve, 14 de juliol, serà el torn del veterà músic i compositor anglès, qui interpretarà algunes de les seues ja mítiques cançons en un espai sorprenent gràcies a una de les propostes més íntimes i de qualitat de quantes se celebren a la nostra província. Luxe absolut per a melòmans.