Una paròdia de les novel·les de misteri, una reflexió desencantada

Antes de quitarnos las máscaras (Comanegra), que així és com es titula el seu nou llibre, és, en part, una paròdia de les novel·les de misteri ambientades en entorns històrics, fetes moltes vegades amb bisturí i poc sentiment. El prestigiós periodista i escriptor ofereix una sàtira dels referents intel·lectuals de l’Europa actual i una reflexió desencantada sobre el destí de la cultura clàssica. Però també regala al lector una trama ben equilibrada on els personatges s’entrecreuen perseguint un luxe que no pot capturar-se en les fotografies.

Arturo San Agustín reconeix que aquesta és «una novel·la escrita a la meua manera», una novel·la que ha escrit i publicat complint una promesa, com ell mateix reconeix. «Compleixo una promesa que li vaig fer a una intel·ligent i culta aristòcrata italiana que em va presentar a Roma Sergi Rodríguez, director de l’Institut Cervantes a la capital italiana», assegura l’autor, que reconeix també que la seua gestació i desenvolupament es va produir gràcies al fet que trobés l’escenari ideal, com és l’antiga abadia de Santa Maria de Retuerta, convertida avui en un dels millors hotels del món. «Aquest escenari de luxe, d’un luxe sobri, no és l’únic en el qual es desenvolupa la meua novel·la, però sí el principal», comenta Sant Agustín.

TOTAL LLIBERTAT // «He publicat Antes de quitarnos las máscaras perquè vaig trobar a un editor que només publica els llibres que li agraden i que no em va obligar a afegir a l’argument cap mort. Els pocs que apareixen en la meuva novel·la --que parla, és clar, de la vida-- són morts naturals. No tenen res a veure amb els morts de cert màrqueting literari», explica l’autor, que no dubta a reconèixer que «la novel·la és una barreja de ball de màscares amb alguns ressons ‘artúrics’ i ‘ginebrins i una mica de misteri’, que és simplement el desconegut».

En la present novel·la hi ha certs homenatges que el seu autor ha volgut retre i que són, en les seues paraules, «fàcilment detectables, malgrat les seves màscares», si bé existeixen també «algunes guitzes menys detectables, però no per això més emmascarades». I, per si fos poc, Arturo San Agustín es permet el luxe de «celebrar la vida, és a dir, el bon vi, el bon menjar, l’amistat i potser l’amor i intento descriure l’estupidesa». Aquestes declaracions les fa perquè, segons ell, la seua novel·la és, també, «un homenatge a aquesta Europa que tant critiquem els europeus i que potser ja no existeix».

Antes de quitarnos las máscaras és un llibre suggerent, i això és així gràcies al seu caràcter imaginatiu. «És molt probable que el destí, això que anomenem destí, sigui la imaginació», expressa l’autor. És la imaginació el que finalment construeix l’argument definitiu.