Acabem d’estrenar un nou any i, amb ell, un nou govern. Tots els canvis suposen un nou escenari, un nou marc d’interrelacions que ens condicionen, ens possibiliten, ens minven o ens sotmeten.

Un marc ens diu el que som perquè no som l’altra cosa o perquè ens assemblem a ella; ens situa en un endins o fora; habitem en un marc i en molts marcs al mateix temps; succeïm en una socialitat la funció principal de la qual és establir les pautes convenients per a la lectura i interpretació de l’ocorregut. Un marc és, doncs, una forma que ens suggereix com organitzar-nos.

Per part seua, el més interessant dels menjars i sopars nadalencs, a més dels torrons, és la posada en comú de diferents marcs, de diferents aparells estètics que suposen una tensió natural a l’hora de tractar d’equilibrar-los per a evitar certa indigestió. Existeixen mirades i tafaners, paraules i paraulotes, comentaris i comentaristes: tota una fauna i flora digna d’un quadre d’El Bosco. Les discussions o debats, més o menys acalorats, són un intent per aconseguir la quadratura del cercle, marcs de diferent índole que costa combinar. No obstant això, no hauria de convidar-nos a deixar d’intentar-ho; en els frecs i les fronteres es troba l’autenticitat de la convivència.

Tornant al nostre propòsit inicial, sabem que hi ha marcs de molts tipus: de fusta, amb pa d’or, arquitectònics, intercanviables, metafòrics, hipsters, geogràfics, teòrics, econòmics, sexuals i sexuats, de color roig, metodològics, saludables, temporals, fatxes o, per a mi, els més atractius, sintàctics i semàntics.

El llenguatge és una premissa inherent a l’ésser humà però, curiosament, és el que més conflictes i guerres ha provocat. Les paraules i la seua pròpia ressonància, la seua projecció en un imaginari tant col·lectiu com individual, són la punta de llança amb la qual enfrontar-nos als altres però. De fet, una imatge pot resultar innocent fins que dues persones intercanvien paraules sobre ella. Una paradoxa més que afegir a la llista.

Les paraules són, parafrasejant a Nicolas Bourriaud en Estética Relacional (Adriana Hidalgo Editora) les maneres d’intercanvi social, l’interactiu a través de l’experiència estètica proposada […] i el procés de comunicació, en la seua dimensió concreta d’eina que permet unir individus i grups humans.

No obstant això, com succeeix en l’art, un marc no és més que una mera ficció.