Solem pensar, o creiem més aviat, que un llibre necessita únicament de dos agents per a fer-se realitat: l’autor o escriptor, i el lector. Existeix entre totes dues parts un diàleg unidireccional que va de l’emissor, en aquest cas l’escriptor, i el receptor, que és qui llegeix l’escrit. No obstant això, un llibre, el que considerem com un llibre avui dia i des dels seus orígens, és el resultat d’un procés molt més complex que involucra a una gran quantitat d’elements o peces perquè l’engranatge sigui l’idoni i doni com a resultat allò que coneixem com a «indústria editorial» o «sector editorial».

Allò que una persona escriu i una altra llegeix pot considerar-se una obra literària, un manuscrit, un esborrany… Però un llibre, com dic, és una mica més embullat, doncs per a fer realitat l’objecte o suport final existeixen nombrosos passos a seguir. Molts de vostès ja coneixeran la figura de l’editor, persona responsable d’una editorial i l’encarregada de llegir, en la majoria dels casos, aquests textos en brut que anhelen convertir-se en un llibre. Ningú dubte de la importància d’aquest personatge en tota aquesta història, perquè és qui dóna l’entrada a la resta de participants: corrector, traductor (si es precisa), impressor, agent literari, responsable de comunicació… Com veuen, no és tot tan senzill, la qual cosa ve a demostrar que fer un llibre, publicar-lo, és una autèntica odisse

Fa ja cinc anys Castelló va voler aclarir alguns dubtes sobre la indústria del llibre, sobre el món editorial, posant l’accent principalment en un sector molt determinat, com és l’independent. Per a això, va tenir la idea de convidar a alguns dels seus integrants, creant una espècie de fòrum en el qual dialoguessin sobre els pros i contres, les ventures i desventures d’aquest negoci (perquè sí, vulguin o no reconèixer-ho alguns, es tracta d’un negoci com qualsevol altre; si bé cal fer certes distincions que veurem més endavant). I no contents amb això, van voler també tendir una espècie de pont, o millor dit, derrocar un mur, perquè tots aquells autors, traductors o il·lustradors poguessin presentar les seues propostes de forma directa als editors convidats. Sí, amb aquestes voluntats i propòsits naixeria l’ENDEI, Encuentro Nacional de Editoriales Independientes.

Al llarg d’aquestes ja cinc edicions, han desfilat segells de gran prestigi i amb una trajectòria coherent i més que sorprenent. Editorials canòniques com Pre-Textos o Páginas de Espuma, les que formen part del grup Contexto (Sexto Piso, Nórdica, Periférica, Libros del Asteroide, Impedimenta) i que cada vegada tenen major recorregut i presència, altres més extravertides i arriscades com Jekyll & Jill, Sajalín o La uÑa RoTa, a més d’Alpha Decay, Adriana Hidalgo, Candaya...Citar-les totes ens portaria una bona estona, i la nostra intenció no és avorrir al lector, més aviat oferir-li un marc perquè entengui la importància d’un esdeveniment que ha aconseguit reunir la flor i nata de l’edició del nostre país, al marge dels grans grups editorials

En aquest lustre, s’ha reflexionat sobre les problemàtiques que troben aquests petits i mitjans segells a l’hora de tirar endavant els seus respectius projectes editorials, però també s’han compartit experiències i anècdotes que enriqueixen encara més si cap aquest «negoci» que per a la gran majoria és, en realitat, una passió, perquè arriscant-se al màxim segueixen endavant, creient en el poder de la paraula, en la riquesa intel·lectual que ens brinda la literatura, ja que aquesta és capaç de generar aquest diàleg humà intens i significant.

EDICIÓ 2019

Del 14 al 16 de març, Castelló tornarà a erigir-se en centre de l’edició independent amb la cinquena convocatòria de l’ENDEI. Des d’aquí voldríem felicitar per partida doble a aquesta iniciativa: pel seu cinquè aniversari, òbviament, i per ser capaç de citar novament a algunes d’aquestes raras avis de l’edició.

Què ens trobarem aquest any? Veient el programa, un s’adona de petites variacions respecte a les anteriors cites. Existeixen menys taules rodones per a donar cabuda a trobades més directes en els quals els lectors i bloguers especialitzats puguin «interrogar» als editors. Això permetrà, imaginem, una major fluïdesa informativa per a conèixer els secrets de l’edició. Tornaran els ja cèlebres speed datings, les trobades cara a cara que han servit perquè moltes persones trobessin el seu espai i veiessin publicat el seu treball. Així mateix, moltes de les editorials presents tindran oportunitat de donar a conèixer les seues més recents publicacions, i es continuarà promovent la presència d’autors i editors en alguns centres educatius de la ciutat de Castelló, com ara l’IES Francisco Ribalta, el CEIP Bernat Artola o Manel Garcia Grau.

Entre les xerrades o debats més tècnics, aquest any es reflexionarà sobre el llibre digital (aquest etern dubte), l’audiollibre com a recurs editorial i la distribució independent. Per a això es comptarà amb professionals del gremi. I un altre esdeveniment de rellevància serà la presentació de l’última novel·la de Luis Rodríguez, 8.38, que edita Candaya, present en aquesta cita, i servirà a més com a colofó d’un ENDEI en el qual hauran cares noves com les dels responsables d’una editorial nounada, amb seu a Madrid, i de nom cinematogràfic, Malas Tierras, o la jove Barlin Libros. Tampoc hem d’oblidar a l’editorial Media Vaca, Premi a la Major Labor Editorial del passat any, reconeixement que concedeix el Ministeri de Cultura, ni El Drago o Kraikón, i aplaudim el fet que Jekyll & Jill repeteixin un any més, com ho faran també Candaya, Talentura, Libros del Innombrable, Reino de Cordelia, Alrevés, Contrabando, Limbo Errante, Versátil i Cosquillas. Quant a les editorials castellonenques, tornaran a compartir les seues experiències Unaria Ediciones, La Pajarita Roja i La Máquina que hace Ping. A elles se’ls unirà aquest any la prestigiosa Ediciones Igitur, segell especialitzat en poesia i que després d’una llarga vida a Catalunya va decidir assentar-se en la capital de la Plana el passat 2018.

En aquesta edició, asseguren des de l’organització, faran més partícip al lector, així que, lectors, esteu d’enhorabona. Aprofiteu l’ocasió que se us brinda i no dubteu a acudir a aquesta trobada que en aquests cinc anys ha aconseguit convertir-se en un petit gran nucli cultural a nivell nacional. Podem afirmar que l’ENDEI s’ha assentat, que ha madurat i que manté el pols, gràcies també al suport de l’àrea de Cultura de la Diputació Provincial. Esperem que segueixi així, per molts anys més.