L’urbs que presenta Xavier Monsalvatje a La Ciudad Especular. Signos, superposiciones e interferencias és un reflex, una representació procedent del seu propi imaginari visual.
En la present exposició que es pot visitar al Museu de la Ceràmica de l’Alcora, el fil conductor és la línia d’investigació que ha traçat durant la seua trajectòria sobre la pròpia idea de ciutat a través de diversos estils, suports i tècniques (acrílic sobre taula, serigrafia, ceràmica...). La ciutat ha estat objecte d’estudi no només dins de les ciències socials sinó també d’altres disciplines com la història, l’arquitectura, la política, l’antropologia, l’art, la literatura, el dret o la sociologia... Ha demostrat ser un fenomen viu, en permanent transformació i íntimament lligat a l’ésser humà i, per tant, a la cultura.
La mostra de Monsalvatje planteja i qüestiona el vincle i la convivència de la ciutat contemporània amb l’arquitectura industrial i l’impacte que ha tingut sobre la societat i el seu entorn en les últimes dècades, com demostra l’artista amb el gran nombre de referències que utilitza, des de les Ciutats invisibles de l’escriptor italià Italo Calvino a La ciutat de l’artista belga Frans Masereel.
Organitzada i confeccionada en sis eixos temàtics: «Forgotten Landscape», «La ciudad especular», «Las ciudades discontinuas», «La ciudad y los signos», «En peligro permanente» i «Contenedores de memoria», l’artista desperta emocions i pren consciència no només de la ciutat en si, sinó de la nostra implicació en el procés de fonamentació i identitat. El visitant és qui construeix la seua pròpia imatge a partir de la informació que rep a la sala. El concepte de ciutat que aquí es presenta guarda la mateixa relació que la que té un objecte amb la seua imatge en un mirall. Monsalvatje idea i exhibeix una obra que es nodreix i realimenta amb les impressions dels assistents.
ICONOGRAFIA PERSONAL
Influït per un bagatge, tant intel·lectual com artístic, lligat a la cultura visual i al llenguatge gràfic, l’artista crea una atmosfera plena d’una iconografia molt personal que ha anat adquirint i prenent forma amb el pas dels anys i que el caracteritzen com a ceramista. En aquest cas en concret, pren com a referències des de seqüències de la pel·lícula de Fritz Lang Metropolis, revelant l’univers artificiós d’una polis, fins a la cruesa i el realisme que les acompanya simultàniament. Ciutats utòpiques, ideals, inabastables, atrapades, segons l’artista, en una societat democràtica constituïda per grups de poder que manipulen la consciència general dels seus ciutadans. D’aquí que representi ciutats circumdades d’aparença claustrofòbica, o que conjugui elements totalment ficticis que escapen a les lleis de l’espai-temps, evidenciant així les imperfeccions que s’amaguen a primera vista.
Observem ciutats erigides a través de maquetes en ceràmica, rajoles, pintura i escultures que condueixen a l’espectador directament a l’àmbit d’allò urbanístic, a través del joc i la ironia. En aquest sentit, Monsalvatje escenifica a la perfecció que la idea de ciutat absoluta —ideal—, portadora del progrés urbà, és només un somni.
L’artista ha sabut adaptar tant la seua línia d’investigació com la seua particularitat estilística a la instal·lació, combinant el volum de les peces escultòriques amb el suport pictòric i el dibuix, els colors, així com les obres de grans formats amb les que no ho són tant. La mostra és una font de reflexió sobre com el medi urbà ha anat creixent sense control sota l’increment industrial, posant en perill el benestar social de la ciutat i dels signes que amaga i la memòria que salvaguarda.
