Fa poc, vaig llegir una conversa en un post de Facebook que em va semblar curiosa i voldria reflexionar sobre la mateixa.
L’autor de l’escrit era una persona que conec. Sé que té un gran sentit de l’humor. Volia compartir-la perquè des d’aquest espai parlem d’educació, mestres, professors, psicòlegs, alumnes i aprenentatge, entre altres coses, i no necessàriament per aquest ordre.
QUESTIONS BÀSIQUES
En aquesta conversa es reflexiona sobre l’aprenentatge. La conversa deia alguna cosa així:
--«Què creus que la gent ha après durant aquest confinament?
--«Que cal gaudir i viure a l’màxim cada dia perquè no saps el que et passarà demà».
--«Però això ja ho sabíem d’abans».
--«Doncs, llavors, es que no hem après res».
Si heu llegit aquestes paraules des del sentit de l’humor, des del qual està escrit, espere que hagueu somrigut. Aquesta era la meva intenció. Almenys la meva primera intenció, perquè la segona era reflexionar sobre aquesta qüestió. Quan us hagueu respost a aquesta pregunta, fer-la en singular: I tú, què has après?
REFLEXIÓ interior
Siguem sincers, t’ha agradat la teva resposta? Era el tipus de resposta que esperaves de tu mateix? És igual com fós la teva resposta, si has somrigut al respondre’t m’alegra molt. Tant si ho has fet com si no, segueix llegint.
l’experiència
Encara hem de reflexionar un poc més. Preguntat si l’aprenentatge d’aquests mesos ha canviat o a afectat a la teua vida quotidiana. Pensa si el que has aprés t’ha servit per a alguna cosa aquests dies, i si consideres que el que has aprés t’ajudarà en un futur. Si, per contra, arrives a la conclusió de que no has aprés res, que no et sone derrotista. És més probable del que la gent creu. Aprendre dels errors o aprendre del dolor, o amb ell, és possible amb el pas dels anys.
