Com bons educadors, des de l’inici de la nostra marxa educativa anem a la recerca de la desitjada responsabilitat dels nostres fills. Tots desitgem que a mesura que van creixent, vagen adquirint aqueixa capacitat de ser responsables. Però, com de responsable ha de ser un xiquet?
Perquè un xiquet arribe a ser responsable, en les diferents situacions i circumstàncies de les seues vides, ha de vivenciar un procés ple d’experiències. Des de xicotets, comencem donant-los petites responsabilitats com: demanar pipi quan comencem a llevar-los el bolquer, cuidar dels germans xicotets, ordenar les seues coses, arribar a casa a l’hora acordada, esforçar-se en els estudis, etc. Encara que intentem que l’adquisició de responsabilitats siga un èxit, moltes vegades l’intent és fallit; simplement perquè fomentem una sèrie de situacions diàries que comporten a no ser responsable.
De quines situacions estem parlant exactament? Donar-los excuses com Ets molt xicotet per a entendre això, no ha sigut culpa teua, Estaves en el grup menys adequat, La teua mestra no entén el sensible que ets… Posar més atenció en qui té la culpa en comptes de buscar solucions. Castigar-los per dir la veritat. Fer qualsevol cosa per a evitar una confrontació amb ells. Deixar-los que governen la casa amb els seus comportaments i actituds. Obligar-los al fet que demanen perdó, quan en realitat no és el que volen. Negar-se a escoltar els seus suggeriments. Aquestes podrien ser algunes de les actituds amb les quals convivim amb els nostres fills diàriament. I són aquest tipus d’actituds les que hauríem d’evitar.
És essencial ser conscient de com actuem amb ells, ja que segons com ho fem estarem fomentant la responsabilitat o la irresponsabilitat. T’agradaria aprofundir en aquestes temàtiques? Et convidem a que ens seguisques a www.conectacontuhijo.com.
