Concloem les reflexions sobre les exigències que tenim i les actituds que estem cridats a viure els qui ens sentim cridats pel Senyor a col·laborar en l’anunci de l’Evangeli i a comprometre’ns en la vida de l’Església. Avui vull invitar-vos a viure la missió des d’una actitud d’estima cap aquells als qui volem portar al coneixement i a l’amor de Crist.
El compromís cristià, per a ser autèntic, ha de nàixer d’una actitud positiva envers el món, malgrat les dificultats que avui vivim. L’actitud de partida en les tasques pastorals no pot ser de judici i de condemna, sinó d’amor. Un evangelitzador no pot ser percebut com un profeta de calamitats que únicament parla de lo mal que està la nostra societat, sinó com un testimoni de l’amor de Déu al món, manifestat en el seu fill Jesucrist. L’anunci de l’Evangeli és testimoni de l’amor de Déu.
La nostra missió ha d’assumir la forma de servei, perquè el servei és l’essència de l’Evangeli. Això exigeix apropar-se a les persones i compartir les seues preocupacions i la seua vida. Una de les temptacions de l’evangelitzador és la d’exigir als altres maduresa en la vida cristiana al començament del camí. Quan açò no succeïx ens queixem de la poca fe i de les carències que trobem en els altres i en les nostres comunitats (la poca fe de totes eixes famílies que porten als seus fills a la catequesi, o la poca formació que tenen els xiquets quan s’acosten per primera vegada a les parròquies). Açò pot despertar actituds negatives en la nostra missió. Nosaltres mateixos hauríem de ser capaços de veure, en primer lloc, els elements positius, alegrar-nos perquè se’ns ofereix la possibilitat de portar a altres al coneixement de Crist, descobrir les llavors de la fe que hi ha en ells i, a partir d’ací, caminar junts i progressar en la fe. Viure d’aquesta manera ens porta a tindre una actitud més positiva cap als altres. H
*Bisbe de Tortosa
