Batejats i enviats

Enguany, el començament del nou curs en l’Església està marcat per la celebració del mes missioner extraordinari convocat pel papa Francesc, per commemorar el centenari de la promulgació de la carta Maximum illud del papa Benet XV.

Es tracta d’un document important, en primer lloc pel context històric en el qual va ser publicat. A Europa havia acabat la primera guerra mundial, que havia provocat milions de morts. Benet XV va voler, amb aquest document, que no s’unís ni confongués la missió de l’Església amb els interessos expansionistes i colonialistes dels països europeus.

El que mou a l’Església a fer-se present als pobles que no coneixen Crist és el desig d’obeir al mandat que el Senyor ressuscitat va donar als seus deixebles: Aneu al món sencer i proclameu l’Evangeli a tota la creació (Mc 16, 15). Separant la missió eclesial dels interessos dels estats, aquesta adquiria un rostre més evangèlic. Aquesta carta va suposar també un desenvolupament de la consciència missionera en tot el poble de Déu. La idea de la corresponsabilitat en l’anunci de l’Evangeli.

Aquest anunci allí on no s’havia sentit parlar de Crist, deixava de ser quelcom exclusiu de les ordes i congregacions religioses i començava a ser vist com una responsabilitat dels catòlics. Creix un sentiment d’estima cap als missioners i missioneres i per l’essencial de la seua missió, que no és altra cosa que anunciar Jesucrist. Per a la celebració d’aquest mes missioner Francesc ha triat un lema que ens compromet: Batejats i enviats.

Tot batejat ha de sentir-se enviat a ser testimoni de l’Evangeli, no solament en els llocs on no es coneix Crist o es necessiten sacerdots, sinó allí on es viu i en el compromís en la vida eclesial.

*Bisbe de Tortosa