Ja havíem perdut en la memòria l’època en què els trens de Rodalies que uneixen Castelló amb València funcionaven amb regularitat i oferien, sens ningún tipus de dubte, un bon servei als milers de persones que es desplacen cada dia des d’una o una altra localitat per motius laborals, de salut o de qualsevol altra índole.
Però a l’inici de la setmana passada ens desdejunem amb un altre problema greu de comunicació entre ambdues ciutats i, òbviament, entre els diferents municipis que hi ha al llarg del recorregut.
Aquest problema no és un altre que l’inici de les obres de rehabilitació de l’A-7 en el terme de la Vall d’Uixó; unes obres que tenen una durada prevista de sis mesos (encara que ja coneixem de sobres la fiabilitat d’aquest tipus de dates), que afectaran milers de vehicles i que generaran enormes cues, amb el consegüent perjudici a totes aquelles persones i empreses que utilitzen de manera permanent aquesta via de comunicació.
Aquesta via ha tingut, a més a més, un increment considerable de trànsit a causa, precisament, del descens del nombre de trens de Rodalies i a l’escassa o nul·la fiabilitat dels horaris que ofereix el servei ferroviari entre València i Castelló des que van començar les obres del corredor mediterrani.
Per a CCOO resulta absolutament incomprensible que des del Ministeri de Foment no s’haja tingut en compte que aquestes dues obres s’estan desenvolupant alhora i que això significarà que les poblacions del litoral d’ambdues províncies s’abocaran sens dubte al col·lapse.
Si ja es calcula que el perjudici econòmic que representa el deficient servei de Rodalies als passatgers està prop del milió d’euros mensuals, no volem imaginar què poden significar sis mesos de retards continuats en l’autovia A-7 per als viatgers particulars i, especialment, per a les empreses i els transportistes afectats.
Ara Renfe anuncia, coincidint possiblement amb un clar interés a reduir el cabreig ciutadà, que el pròxim 12 de novembre es recuperarà la normalitat en el servei de la línia de Rodalies C6 (que uneix ambdues localitats) i que es tornarà a disposar dels horaris i freqüències anteriors a l’inici de les obres. Desgraciadament, i tant de bo ens equivoquem en aquest cas, som conscients que poques vegades es compleixen aquests compromisos i al cas de la sempre «imminent posada en marxa de l’alta velocitat» ens remetem.
Des de CCOO apostem perquè el Ministeri de Foment es plantege des de ja un conveni amb la concessionària de l’autopista de pagament AP-7 per a liberalitzar temporalment l’ús d’aquesta via de comunicació. Un conveni que servisca, a més, per a no saturar altres vials com la N-340 (una carretera amb alts índexs de sinistralitat) mentre duren els talls de trànsit previstos, en principi, fins al mes de març.
CCOO apel·la també a les Administracions Públiques, i en aquest cas al Ministeri de Foment, a prendre consciència de les conseqüències econòmiques i socials que poden generar actuacions mancades de coordinació com les que estem vivint a la nostra província en els últims temps. H
*Secretari General CCOO
