Si l’Església està cridada a ser enmig del nostre món signe i presència del Senyor ressuscitat, que és la «vertadera joventut d’un món envellit i d’un univers que espera amb dolors de part ser revestit amb la seua llum i amb la seua vida» (32); i si en ella tots han de trobar a Crist, «company i amic dels joves»; haurà de manifestar en la seua vida i en les seues accions eixa joventut de Crist si vol que els joves troben en el Senyor la font d’una vida vertadera i autèntica.
La joventut no és únicament una etapa biològica. És, abans de res, una manera d’afrontar l’existència, «un estat del cor» (34). La joventut de l’Església es percep quan els cristians donem testimoniatge de la nostra fe amb il·lusió, alegria, convicció i autenticitat. La pèrdua de la joventut no és sol complir més anys: deixa de ser jove aquell que perd la il·lusió pel bé, la veritat o l’autènticament bell; qui es cansa de la vida i dels altres; qui es tanca en els seus egoismes i únicament pensa en ell mateix; qui es queda indiferent davant l’altre que necessita la seua ajuda; qui no viu en el desig de ser cada dia millor i de créixer en l’amor i en la solidaritat; qui no sent la necessitat d’aprofundir en l’amistat amb el Senyor. En l’Església he conegut persones a qui el pas dels anys ha portat a créixer en aquesta joventut espiritual i són autèntics testimoniatges per als joves. No oblidem que el córrer del temps no ha d’arrabassar-nos la joventut.
L’Església està cridada a visibilitzar la joventut de Crist i, per tant, ha de perdre la por a estar en constant renovació per a ser-li més fidel. Al llarg de la història no han faltat sants que han testimoniat al món la joventut de l’Església: Maria «és el gran model per a una Església jove» (43). Al costat d’Ella el Papa ens recorda alguns exemples de joves sants que van lliurar la vida per Crist, molts d’ells fins al martiri. Que el seu testimoniatge desperte en nosaltres el desig de viure la fe amb renovada il·lusió.
*Bisbe de Tortosa
