Quan el Papa convoca un any jubilar, que és sempre un any d’indulgència, a més d’invitar-nos a celebrar el sagrament de la penitència, se’ns proposa realitzar algun gest per a mostrar la sinceritat del nostre desig de conversió i de reconciliació amb Déu. En aquest Jubileu el Papa ens invita a entrar per la Porta de la misericòrdia, oberta en aquelles esglésies que el bisbe de cada diòcesi hagi determinat, pregar per les seues intencions, realitzar un gest de misericòrdia, etc… Quin sentit tenen aquestes accions?
L’Església ha rebut del seu fundador la plenitud dels dons de la salvació i la totalitat dels mitjans que ens condueixen a ella. Entre aquests mitjans, alguns (els sagraments) han sigut instituïts pel Senyor. Però l’Església, que és la dispensadora de la gràcia, pot determinar i establir certes pràctiques que, a l’acceptar-les en esperit d’humilitat i d’obediència i posar-les per obra, estem manifestant la sinceritat del nostre desig de refer l’amistat amb Déu i ens disposen a rebre la seua gràcia. Quan, després d’haver celebrat el sagrament de la penitència vivim aquestes pràctiques, estem manifestant a Déu la veritat del nostre desig de reconciliació amb ell.
El Papa ens indica, a més, que podem realitzar aquests gestos i aplicar-los pels nostres germans difunts. Quin sentit té aquesta afirmació? El camí de conversió i de purificació del cor dura tota la vida, i no podem tindre la seguretat que al final de la vida temporal el nostre cor estiga vertaderament preparat per a trobar-se amb Déu. Tots tenim molta immundícia que necessita ser purificada per poder veure Déu cara a cara.
Per expressar aquesta realitat, en alguns moments l’Església ha emprat el llenguatge de la praxi del sagrament de la penitència. Es tracta, evidentment, d’una imatge que ens aproxima a una realitat que, en certa manera, roman en el misteri mentre caminem en aquest món. H
*Bisbe de Tortosa
