Va ser el beat Pau VI qui va determinar, ja fa més de 50 anys, que el quart diumenge de Pasqua se celebrara en l’Església la Jornada Mundial d’Oració per les Vocacions, per ser el dia en què es proclama en la celebració de l’Eucaristia el text evangèlic en el que Jesús es presenta a si mateix com el Bon Pastor.
Tots som conscients de lo necessàries que són i de la riquesa que suposen per a l’Església les vocacions al ministeri sacerdotal i a la vida consagrada. Les diòcesis i les parròquies viuen com un empobriment la desaparició d’una comunitat de vida consagrada en un poble o el fet de que una comunitat cristiana, que ha tingut sempre un sacerdot residint, passe a ser atesa per un pastor que resideix en un poble pròxim. Hem de ser conscients que açò ho estem vivint en la nostra diòcesi: dos comunitats religioses (una de vida activa i una altra de vida contemplativa) han deixat d’estar entre nosaltres. He celebrat les exèquies de deu sacerdots i únicament s’ha ordenat un (que està també entre els difunts). Malgrat això, hem de donar gràcies a Déu pel fet de que durant aquest temps tres joves han ingressat en el seminari major i perquè en les cases de les congregacions religioses presents en la diòcesi, s’han celebrat sis professions solemnes. Són les preocupacions i les esperances que com a comunitat cristiana hem de conèixer i compartir.
El papa Francesc, en el missatge que en ha dirigit amb motiu d’aquesta jornada, titulat L’Església, mare de vocacions, ens anima a veure les vocacions particulars com a “dons de la divina misericòrdia”. Tots els cristians i agents de pastoral tenim una responsabilitat en el foment i l’atenció de les vocacions sacerdotals i consagrades: els pares cristians no poden dificultar la vocació d’algun dels seus fills o filles impedint el seu seguiment del Senyor; els sacerdots tenen una responsabilitat especial en l’atenció pastoral de les vocacions. H
*Bisbe de Tortosa
