El grup Compromís de la Diputació de Castelló porta més de dos anys demanant una solució a les deficiències que presenten els dos acceleradors lineals que serveixen per tractar el càncer a l’Hospital Provincial. El càncer, no un refredat. Sembla que la compra d’un nou aparell es fa inevitable: ho esperen els malalts i els seus familiars. I una vegada decidit açò comença el temps de la política. En concret, el del ple de la Diputació, que aprova en setembre un acord per aportar el 50% del cost del nou accelerador i la resta, la Conselleria. I comencen els matisos: el president Moliner diu que ja ha fet la transferència dels diners ja que l’Estat ha aportat 1.300.000 euros més que l’any passat. Però resulta que els recursos que rep l’hospital són finalistes i per tant l’accelerador no hi estava inclòs.
Aquest tira i arronsa entre Moliner i Montón, entre PP i PSOE, no l’entenc. Ni tampoc els milers de castellonencs que necessiten ciència i no política per a curar-se. Va haver un temps que la paraula donada era llei. Ara, ni tan sols un acord de tots els grups polítics de la Diputació té cap validesa. A mi em fa vergonya esta situació. Però no ens rendirem. Seguirem denunciant i reclamant que es complisquen els compromisos. Convidarem a tots els ciutadans a participar en una recollida de signatures per fer rectificar els que tenen la majoria absoluta. Perquè quan la voluntat política ha fracassat a alguns encara ens queda la paraula. H
*Portaveu de Compromís a la Diputació de Castelló
