El proper dos de febrer, festa de la presentació del Senyor, se celebra en tota l’Església el dia de la vida consagrada. La celebració d’enguany té un caràcter especial, perquè acaba l’any de la vida consagrada. En Vida diocesana hem dedicat un escrit cada mes a presentar distints testimonis de santedat, perquè el més valuós que la vida consagrada ha aportat i està cridada a aportar a l’Església, són els fruits de santedat. Hui vull centrar la meua reflexió en la Mare de Déu. La seua consagració a Déu és el model més clar per a tots els consagrats i consagrades. De fet, no trobarem cap sant entre els consagrats a Déu, que no haja pres com a model a Maria en la vivència de la seua vida religiosa.
Maria es va consagrar a Déu plenament quan, en el moment de l’Anunciació. Tot el que li va ocórrer després no va ser més que una conseqüència del que ací va succeir. La llum d’aquest sí il•lumina tota la seua vida.
Estem davant d’un acte d’obediència confiada a aquell a qui Maria reconeix com el seu Senyor i davant de qui ella se sent com una humil esclava. De fet, no demana explicacions, no vol comprendre-ho tot abans de decidir-se ni exigix garanties prèvies. En el seu sí Maria és verge per a Déu, perquè no sols està manifestant el seu desig de col•laborar en l’obra de la Redempció fent quelcom, sinó que està entregant la seua persona perquè Déu faça d’ella el que vullga.
Aquesta entrega de Maria va ser per sempre, sense reserves ni ambigüitats. Ella, deixant el que quedava arrere, es va llançar cap avant confiant únicament en Déu. En cap moment va dubtar del que havia fet, en cap moment se li va ocórrer pensar que potser una altra opció en la seua vida hauria sigut millor. Sap que l’obediència amorosa a la voluntat de Déu és el millor per a ella i el que la farà realment feliç inclús en els moments del dolor i de la foscor. H
*Bisbe de Tortosa
