Entre totes les paràboles de la misericòrdia que trobem en l’evangeli de Sant Lluc, la més coneguda és la del fill pròdig. Estem davant de la que alguns exegetes consideren “la paràbola per excel•lència”. L’Església ens l’ofereix com a text evangèlic per a la celebració de l’Eucaristia d’aquest quart diumenge de Quaresma. Actualment hi ha un gran consens entre els estudiosos de la Sagrada Escriptura en què el personatge més important de la paràbola no és el fill que ha marxat de casa, sinó el pare que l’acull amb una “compassió excessiva” quan aquest torna. Per això molts pensen que se li hauria de canviar el títol: no és pròpiament una paràbola dedicada al fill pròdig, sinó al pare misericordiós.
Estem davant d’una paràbola amb què Jesús pretén justificar el seu comportament front a les murmuracions dels fariseus i escribes. Per respondre a aquestes crítiques, Jesús els diu tres paràboles: la de l’ovella perduda i trobada (Lc 15, 3-7), la de la moneda perduda i trobada (Lc 15, 8-10) i la del fill pròdig, que també “estava perdut i l’hem retrobat” (Lc 15, 24. 32).
En aquesta última, Jesús ens situa davant d’un cas extrem. La decisió del fill menor és el rebuig més gran que puga tindre un fill cap a un pare: demanar l’herència en vida del pare és com desitjar-li la mort. Abandonar la casa és dir-li que ja no vol saber res d’ell. El pare, al veure el fill, “es commogué”. No li deixa acabar el discurs que s’havia preparat. Immediatament el restitueix a la dignitat de fill i celebra un banquet. Així manifesta l’alegria que hi ha en el cel quan un pecador es converteix. Jesús ens descobreix que el cor de Déu no és el d’un jutge implacable, sinó el d’un pare misericordiós. En les tres paràboles es destaca l’alegria que senten el pastor quan troba l’ovella, la dona quan troba la moneda i el pare quan el fill torna a la casa; i la invitació a compartir eixa alegria. H
*Bisbe de Tortosa
