L’esforç i el reconeixement del treball realitzat, haurien de ser valors en política. Ara que els valors democràtics estan al centre de la diana és imprescindible deixar de banda els egos per prioritzar la democràcia. Fer valdre la feina de manera justa i reconèixer-nos com companys i companyes, des del respecte i la pluralitat. És de les coses que ens ensenya la sororitat, de la que tant hem d’aprendre els homes i la política. I és que, tot el treball, per xicotet que siga, posa un gra d’arena o barra el pas cap a la consolidació democràtica.
La setmana passada vam viure un episodi que em va fer reflexionar. La vicepresidenta Calvo, en una entrevista radiofònica, explica que la Premi Nacional d’Història 2019 li va suggerir canviar el nom de Congrés dels Diputats a Congrés. Jo també aplaudisc que la vicepresidenta assumisca la necessitat d’incloure tota la població al parlament.
I, ÒBVIAMENT, aquestes declaracions van generar molt de soroll. La premsa conservadora va classificar la iniciativa d’ocurrència. La progressista de necessària. Les dues coses igual de vergonyoses. Primer perquè la notícia es faça a base de declaracions, sense consultar l’hemeroteca. Segon perquè la Vicepresidenta, que ja porta un bon grapat d’anys sent diputada, ignore el treball realitzat per la Comissió d’Igualtat de la màxima cambra de representació parlamentària: el Congrés.
Els explique. El 8 de març del 2016, la diputada de Compromís per la província de Castelló, Marta Sorlí, presenta una iniciativa parlamentària amb diversos punts per garantir la igualtat al Congrés. Inclou simplificar el nom de la institució incorporant el llenguatge inclusiu. La sol·licitud no és un tema menor: implica una modificació en la Constitució Espanyola.
AQUESTA INICIATIVA de Sorlí, li va suposar insults de tots tipus. El més amable que li van dir va ser «diputonta». Amb molt de treball i esforç, en febrer del 2018, la Comissió d’Igualtat va aprovar el mandat del canvi de nom a Congrés i les diputades, per fi, foren part de la institució. El Partit Popular va votar en contra, i Ciudadanos, després de fins i tot paralitzar i retardar la votació, també va votar en contra. La resta de partits presents en la comissió van donar suport a la iniciativa de Compromís, també el PSOE de la vicepresidenta Calvo.
Va ser un moment històric, igual que el que vam viure ahir al ple de l’Ajuntament de Castelló en aconseguir unanimitat en l’aprovació d’una declaració institucional que reclamava el retorn a Castelló de les víctimes soterrades al Valle de los Caídos. Mèrit, en aquest cas, del treball i l’esforç de la meua companya de partit i regidora de Memòria Democràtica, Verònica Ruiz.
Amb l’actual nivell de crispació que es viu serà difícil que tots els canvis que a poc a poc aconseguim es facen de manera ràpida, per això més que mai cal fer un exercici de reflexió. Reconéixer el treball alié és fonamental i quan volem patrimonialitzar-lo aconseguim que es quede per fer. Gràcies doncs, companyes i companyes, per creure en un món i un país millors.
*Regidor de Reciclatge a l’Ajuntament de Castelló i diputat provincial
