El diumenge posterior a Pentecosta celebrem la solemnitat de la Santíssima Trinitat. Després d’haver reviscut els moments més importants del misteri de la nostra salvació realitzada en Crist (encarnació, naixement, mort, resurrecció, ascensió al cel i enviament de l’Esperit en Pentecosta), l’Església ens convida a què ens dirigim a Déu en actitud de reconeixement, gratitud, lloança i adoració. Aquests sentiments els expressem també en la litúrgia de les festes i solemnitats quan al cantar o recitar l’himne Gloria a Déu a dalt del cel diem: «Per la vostra immensa glòria us lloem, us beneïm, us adorem, us glorifiquem, us donem gràcies». I en cada Eucaristia el celebrant ens recorda que «el nostre deure i la nostra salvació» consisteix a donar gràcies a Déu «sempre i en tot lloc».
En els esdeveniments de la vida del Senyor se’ns ha revelat l’amor de Déu a la humanitat, un amor que el porta a desitjar que tots se salven i arriben al coneixement de la veritat. La finalitat de tota aquesta història de gràcia i d’amor és fer-nos fills seus i establir una aliança d’amistat amb cadascú. Déu no vol que el seu amor quede fora de nosaltres, sinó que l’experimentem i siga la llum que il·lumini la nostra vida, tant en els moments d’alegria com en les dificultats. Per això ha vessat l’Esperit Sant en els nostres cors segellant així una aliança d’amistat personal.
El primer efecte que l’Esperit realitza en aquell en qui habita és despertar en el seu interior l’amor a Déu. Aquest amor s’expressa en primer lloc en l’oració. Per l’oració ens endinsem en el cor mateix de Déut. Per aquest motiu avui celebrem també la jornada de la vida contemplativa. Els monjos i monges ens recorden el nostre deure de gratitud i d’adoració, i ens ensenyen que l’amor més vertader que podem sentir cap a la humanitat és desitjar la salvació de tots i pregar perquè es faça realitat.
*Bisbe de Tortosa
