Aquests dies tot ens parla de la proximitat del Nadal. L’ambient dels carrers dels nostres pobles i ciutats, els plans que les famílies es fan per poder trobar-se durant les festes, els preparatius per a les celebracions familiars… tot ens invita a submergir-nos en un ritme que té quelcom d’especial i que fa que aquestes dates siguen diferents a la resta de l’any.
En algunes circumstàncies de la vida les persones, quasi sense donar-nos compte, caiem molt fàcilment en una temptació: quan ens preparem per a un esdeveniment important, ens preocupem tant dels preparatius de la celebració, que arribem a ella cansats i amb ganes que acabe tot. L’excessiva preocupació a preparar les coses ens pot impedir gaudir del que realment hauria de ser fonamental.
Certament hem de reconèixer que no és fàcil aïllar-se d’aquest ambient, però els cristians no hauríem de deixar-nos arrossegar per ell. Sense allunyar-nos del món concret on vivim, hem d’intentar buscar espais per a no ser engolits per les coses, tant en aquests dies que precedeixen al Nadal com en els que la litúrgia de l’Església ens ajuda a entrar en el misteri del naixement del Senyor. Per a ajudar-los a viure les festes amb ulls de fe em permet oferir-los uns suggeriments concrets. M’agradaria animar-los a què durant el temps d’advent avivem cada dia en nosaltres, escoltant i meditant la Paraula de Déu, el desig que el Senyor entre en el cor dels homes.
No oblidem tampoc que les persones són més importants que les coses. En Nadal celebrem que el fill de Déu va vindre al món per fer-se germà de tots els homes. Per acollir a Crist, l’important no és que preparem moltes coses, sinó que ens preparem nosaltres. I per trobar-nos amb els nostres familiars i amics, el realment bonic seria que ens preparàrem posant unió on hi haja divisions i perdó on hi haja hagut ofenses.
*Bisbe de Tortosa
