Tots els grups polítics amb representació a les Corts han ratificat que l’accident del metro de València va ser evitable. Tots han acceptat les conclusions de la comissió parlamentària amb la qual el govern autonòmic ha volgut tornar a les famílies de les 43 víctimes mortals i als 47 ferits el dret a una investigació objectiva. Tots han reconegut la falta de previsió de riscs. Tots han coincidit a assenyalar els culpables i a condemnar la gestió política i mediàtica que, des de la Generalitat, se’n va fer. Tots, excepte el PP.
El 3 de juliol de 2006 és, segurament, un dels dies més tristos per a la nostra terra i per a la nostra gent. Qualsevol mare, germà, filla o marit podien haver anat en aquell tren. Van tindre la mala sort de ser-hi aquelles 90 persones però haguérem pogut ser qualsevol de nosaltres. I així ho hem sentit sempre els valencians.
La diputada Isaura Navarro ha dit que si en compte d’invertir en visites papals i grans esdeveniments s’haguera fet en seguretat, l’accident hauria sigut evitable. Però aquesta setmana només sentirem a les catacumbes populars felicitacions per haver estat el partit més votat.
Ressonaran com a victòria les xifres maquillades de l’atur, les quals amaguen que menys d’un 8% dels contractes són fixes. El que no sentirem mai són les seues disculpes, eixes que tant hem trobat a faltar durant tot el procés d’investigació de l’accident de metro de València. Hi ha persones que no sé com poden dormir de nit. H
*Alcaldessa d’Almassora
