Com a cloenda de les activitats per commemorar el 50 aniversari de la clausura de la revista Al Vent (24 de gener 1969) i l’emissió inaugural del programa radiofònic Nosaltres els valencians (28 de maig 1969), tingué lloc a la Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat Jaume I de Castelló, una taula rodona en què els directors d’aquella publicació i d’aquell programa de ràdio van exposar davant d’un auditori d’r estudiants de periodisme, com van desenvolupar-se aquelles experiències mediàtiques dels anys 60, en el franquisme.
L’existència i persistència de Al vent i Nosaltres els valencians només s’explica per la discreta, però efectiva protecció de l’església i també del bisbe de Sogorb-Castelló, Josep Pont i Gol.
En la primera part de l’acte, els directors d’Al Vent Frederic Rivas i Albert Sánchez-Pantoja van parlar de les precàries condicions en què va actuar aquella publicació durant els seus cinc anys d’existència en els què, durant els quals i malgrat el troglodític sistema d’impressió a ciclostil que hagué d’utilitzar, arribà a fer un tiratge de mil exemplars i vora 700 subscriptors repartits per tot el domini ligüístic del català, d’Olot a Elx i de Morella a Maó.
La segona part fou a càrrec d’en Vicent Pitarch, creador i realitzador del programa Nosaltres els valencians, a Ràdio Popular de la Plana. Aquest programa, pioner de la ràdio en valencià, s’emeté durant més de deu anys, en els que durant els quals hagué de superar les dificultats que suposaven una censura implacable, la manca de recursos de tota mena i la pròpia inexperiència.
EMBLEMÀTICS MÈDIA // L’exposició de la trajectòria dels dos emblemàtics mèdia va il·lustrar la contribució impagable que van aportar a la regeneració de la societat valenciana en general.
Els futurs periodistes assistents van poder disposar d’informació de primera mà del fet que tant Al Vent com Nosaltres els valencians van constituir una primera i eficaç demostració de l’aptitud de la llengua pròpia del País Valencià en l’àmbit dels mitjans de comunicació a Castelló, cosa que ara no dubta ningú però que fa 50 anys va resultar resultava insòlit i també revolucionari.
