+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
   
 
 

El ‘rodamón’ Carlos Blanco va arribar per a quedar-se

El jove central del Villarreal B ha estat ja en un total de huit equips amb tan sols 23 anys

 

El jugador del filial groguet Carlos Blanco, durant un dels partits d’aquesta temporada. - VILLARREAL CF

R. D.
11/05/2019

Suïssa, Itàlia, Andalusia i Catalunya han sigut les destinacions de Carlos Blanco (6 de gener del 1996) abans d’arribar a Vila-real, última parada, de moment, d’un viatge del qual el latemotiv és la passió per la pilota i la persistència per complir el somni de ser futbolista professional, cosa que està a tres eliminatòries d’aconseguir amb el filial groguet.

«El meu objectiu a curt termini és aconseguir l’ascens a Segona Divisió. Estem fent una temporada increïble i seria la culminació perfecta», se sincera el central de 23 anys. A més, fer-ho amb la samarreta groga li permetria viure aquest somni a no massa distància de la seua família. «Després d’haver viscut a Itàlia, a Suïssa i a Sevilla, ara em senc molt més a prop», declara el jugador català, que va jugar a la Juventus, el Laussane i el Betis B, a més d’en les pedreres de l’Espanyol, el Barça i el Cornellà abans d’arribar al conjunt castellonenc.

Com tot futbolista, va començar molt prompte a donar puntades de peu al baló, però a Carlos també li agradava mirar i aprendre del que succeïa en totes les categories. «Des que era xicotet, el meu pare em va transmetre l’afició pel futbol. Sempre anàvem junts a veure els partits, tant de futbol professional com de pedrera», recorda el central del Mini Submarí.

Des dels seus inicis al Cornellà fins a aterrar a la Plana Baixa, la seua carrera li ha fet viure grans moments, especialment un ocorregut durant la seua etapa a Torí: «Destacaria el meu gol amb el primer equip de la Juventus», diu Blanco sobre el seu gol des de 50 metres en un amistós de pretemporada davant el Melbourne Victory. No obstant això, no ha estat sempre un camí de roses. «A Suïssa, vaig patir lesions duradores i vaig aprendre molt del costat amarg del futbol».