+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
   
 
 

investigació internacional

Un estudi revela que l’ambre no registra tot el passat forestal

En el grup d’investigadors hi ha un membre de la Universitat Jaume I

 

Els investigadors han demostrat que l’ambre no registra el veritable passat sobre la biodiversitat de tot un bosc. - MEDITERRÁNEO

R. D.
27/06/2018

Un equip d’investigadors, entre els quals es troba David Peris, del departament de Ciències Agràries i del Medi Natural de la Universitat Jaume I de Castelló. han demostrat que l’ambre no registra el veritable passat sobre la biodiversitat de tot un bosc.

Comparat amb altres formes de preservació fòssil, la resina preserva l’anatomia i les interaccions ecològiques entre els antics organismes de cos tou amb una fidelitat excepcional, però no mostra amb precisió la composició de les paleocomunitats de boscos d’artròpodes, a causa de biaixos crucials en els processos de fossilització (tafonòmics).

El treball de camp s’ha realitzat amb artròpodes (principalment insectes i aranyes) que viuen al voltant de l’arbre d’angiospermes resinoses Hymenaea verrucosa Gaertn, situat en un bosc de les costes de Madagascar. La comparació directa ha permès a l’equip avaluar el paper dels processos tafonòmics específics i determinar si les resines contenen un registre precís de la comunitat d’artròpodes del bosc o mostrejant preferentment microambients, comportaments ecològics o categories taxonòmiques particulars.

ALGUNS RESULTATS / Els resultats de l’estudi demostren que els registres en resina són més similars als paranys adhesius grocs situats sobre les plantes productores que als paranys de caiguda o d’intercepció del vol situats al voltant, i proporcionen una representació precisa de la fauna d’artròpodes que viuen en l’arbre resinífer o prop d’aquest, però no de totes les comunitats d’artròpodes del bosc, la qual cosa indica que l’hàbitat i el comportament dels organismes són factors que influeixen en la possibilitat de veure’s atrapats en resina.

Estudiar la fidelitat de la captura en resina té implicacions per a la robustesa de les interpretacions paleoecològiques realitzades a partir del registre fòssil de diversos ambres en tot el món. Les troballes d’aquest estudi proporcionen un marc per a interpretar les comunitats fòssils d’antics dipòsits d’ambre produït per angiospermes i permeten realitzar reconstruccions paleoecològiques més precises que puguen explicar alguns aspectes peculiars o inesperats de la vida en el passat.

Es va recol·lectar resina amb restes d’organismes conservats en el seu interior de 12 troncs diferents d’arbres d’Hymenaea verrucosa Gaertn i de la fullaraca que es troba prop d’un bosc del Canal des Pangalanes, a la comunitat d’Ambahy (Nosy Varika, regió de Mananjary), en la costa est de Madagascar. Els paranys adhesius eren grocs, inodors i amb una superfície enganxosa lliure d’insecticides i es van mantenir en camp durant vuit dies.