Moncofa ha apostat per la recuperació de les séquies del terme municipal. El primer dels exemples el trobem en una d’aquestes infrestructures, en concret la que creuava el Camí Ràfol en direcció a la séquia l’Hilla. Aquesta séquia es trobava completament obstruïda i l’aigua, pel fet que no podia arribar a la séquia principal perquè no tenia pas, es desbordava pels camps de la zona i, a vegades, s’endinsava en els habitatges de la zona.

El regidor de l’àrea d’Agricultura del consistori moncofense, José María Andrés, ha afirmat: «Estem intentant recuperar totes les séquies del municipi que, per diferents motius, han estat anul·lades o tapades. L’objectiu és que recobren la seua operativitat i l’aigua arribe a les séquies principals, que creuen Moncofa de nord a sud, evitant, així, problemes com les inundacions que pateix, entre altres, el Camí Ràfol».

Llauradors experimentats

Per a desenvolupar aquesta labor, l’Ajuntament compta amb la col·laboració de Vicente Canós i Joaquín Recatalá, dos llauradors experimentats que coneixen perfectament la xarxa de séquies i marjals del terme. Aquests senyalen que «Moncofa, sobre tot en la seua part baixa, compta amb diverses séquies que quan van ser creades, a principis del segle XX, tenien com a missió canalitzar cap a totes les finques de cultiu que comptaven amb aquesta mena d’infraestructures i que recollien també l’aigua de pluja».

V. Canós i J. Recatalà, mostrant una séquia plena de canyes i brutisia.

Segons explica Canós, «una de les séquies més importants que cal recuperar és la de Palafanques, ja que rep l’aigua de séquies més xicotetes de la zona. Aquesta séquia vertebra una part dels recursos hídrics del terme, com la de l’Hilla. Ara, el problema més gran que tenim són els derbordaments del riu Belcaire, perque quan hi han pluges intenses, l’aigüa no té l’eixida dels camps, a causa la inutilització d’aquestes canalitzacions».

Cal assenyalar que Moncofa sempre ha sigut un poble amb una important xarxa de séquies i marjals, que al llarg del temps han anat desapareixent, creant un greu problema per al drenatge de totes les finques de cultiu. Per aquest motiu, el consistori ha proposat la seua recuperació.

Una xarxa centenària

La principal xarxa de séquies es més que centenària, ja que molt abans de l’any 1900 ja hi havia infraestructures d’aquestes característiques. En aquells anys s’utilitzaven per al transport de collites i, més avant, ja varen ser utilitzades per a rebre l’aigua del drenatge dels camps de cultiu. La major part de séquies i marjals es troben en la part baixa del terme municipal, on estaven situades les terres de cultiu de regadiu.

Què saps de la seua història?

Entre els anys 1950-60, alguns agricultors van adquirir finques de tamany menut, aglutinant-les en una sola finca de major grandària i varen fer desaparéixer una gran majoria d’aquestes canalitzacions.

La década dels 80 va ser molt plujosa i van apareixer els aiguamolls, produïts per la desaparició les séquies. Els camps no podien drenar-se i, en moltes ocasions, l’aigua romania estancada en ells, amb els perjudicis que suposava per als cultius. En aquesta época es van començar a recuperar les séquies, amb financiació municipal i ajudes de la Diputació Provincial de Castelló.

A l’inici del segle XXI, Moncofa va patir una extraordinària reconversió de terrenys de cultiu en espais de desenvolupament urbanístic, el que va produir el sobtat abandó dels camps, provocant que la part baixa del municipi es quedara sense eixides de drenatge per als camps. Per aquest motiu, en aquest 2021, el consistori ha proposat anar recuperant les séquies i marjals de tamany xicotet i mitjà, perque arrepleguen l’aigua i la reconduïsquen a les principals (l’Hilla, Palafangues i Marjals Noves), perquè passe a unes turbines i aquestes la retornen a la mar.