Fa un any la nova esquerra ens estrenàvem al govern de Castelló, un rol inèdit des dels huitanta. Podem-Esquerra Unida encaràvem l’Acord de Fadrell amb l’objectiu d’intentar posar una marxa més al full de ruta dibuixat pel Pacte del Grau i de demostrar-nos com capaços de governar competències tan centrals per als reptes futurs de les ciutats com l’habitatge i la transició ecològica. Les polítiques d’habitatge i de sostenibilitat ambiental són dos dels principals punts de suport del que coneixem com a Dret a la Ciutat, la concepció de la vida urbana com un dret en sí mateix, vinculat amb la resta de drets i que per tant obliga a mirar la ciutat no des de la mirada utilitarista i mercantilista, sinó amb la mirada del benestar comú.
Fins fa uns anys, la política pública d’habitatge era directament inexistent i durant mig segle se li confiava la garantia d’un dret bàsic (tan bàsic com es mostra durant la pandèmia) al mercat. I la política mediambiental era una anècdota, una molèstia, un expedient a cobrir per a la gran política, sempre feta d’esquena al nostre equilibri ambiental. Durant este primer any hauríem d’haver posat en marxa els recursos administratius, normatius i econòmics per consolidar a llarg termini polítiques de reconciliació ambiental i per facilitar l’accés a l’habitatge. Però la covid-19 ha trencat tota agenda política prèvia i ens obliga a reajustar-nos al nou context. Este segon curs polític estarà marcat per la incertesa sanitària, que ja ha retornat (si algú es pensava que se n’havia anat en algun moment) i per les conseqüències socio-econòmiques, que seran cada volta més doloroses. Durant estos mesos la plataforma internacional Right 2 city pel dret a la ciutat ha fet l’esforç d’adaptar l’ideari del dret a la ciutat a un programa de curt termini de recuperació econòmica i social de la covid-19: traure a la superfície l’economia submergida de les cures amb enormes inversions en serveis que puguen recuperar els índexs de conciliació familiar que la pandèmia ha dinamitat, espentar l’economia cap a la transició ecològica per disminuir la contaminació, millorar la salut pública i evitar que el canvi climàtic amenace el futur, limitar preus del lloguer per alliberar un poc a les famílies i reactivar així hàbits de consum adaptats a la nova normalitat... Es parla sovint i en fòrums molt variopints del segle XXI com el de les ciutats, front a la crisi que viuen els estats nació. Emprem doncs l’ideari del Dret a la Ciutat per eixir de la gran crisi d’este segle. H
*Portaveu de Podem-EUPV en Castelló
