La tranquil·litat, l’aïllament respecte a les grans ciutats i el lent discórrer del mitjà rural juguen a favor dels nostres veïns i veïnes. Hem de ser conscients del nostre privilegi, del valor del poble en temps de crisi.
Encara que el Covid-19 està al nucli de totes les converses, per ara les rutines dels pobles no s’han vist modificades de manera significativa a causa del confinament. Ho veiem en la gent més gran, que a pesar que sent cert temor a la infecció no veu gairebé alterada la seua vida.
És cert que aquesta emergència sanitària ha equiparat a rics i pobres i ens ha exposat a un perill al qual no sabem ben bé com fer-li front. Això no obstant, a qui vivim als pobles ens ha deixat a una situació d’avantatge respecte a l’estat d’alarma. A nosaltres no ens pertorba el silenci, la tranquil·litat ni la soledat. Podem gaudir dels nostres sense necessitat de grans superfícies i oportunitats d’oci.
Per això, tot i que el coronavirus ens ha monopolitzat els pensaments i la vida, hem de ser conscients que aquest procés ens està servint per a adonar-nos del que és realment important: les persones.
Aquestes setmanes també ens han de fer valorar les institucions i els serveis als pobles del món rural, com els d’ací a Aín. Tot i que sentim preocupació pel precari funcionament del repetidor de telefonia mòbil i televisió (tan necessari en moments d’aïllament), hem de fer valdre la feina de l’Ajuntament, com a fil transmissor de les grans administracions fins al veïnat.
I sobretot, apreciar els serveis com la farmàcia, el consultori o la tenda local que tant ens costa mantenir però que en aquest temps ofereixen el suport necessari. Amb tot, a Aín no és tan difícil quedar-se a casa.
*Alcalde d’Aín
