En complir-se els 40 dies del naixement de Jesús, Maria i Josep van anar al temple de Jerusalem a presentar el Senyor. La Verge Mare, que porta al seu fill per a oferir-lo al Pare, és una figura de l’Església que continua oferint els seus fills i filles que, moguts per l’amor a Déu, volen associar-se a la oblació de Crist, model de tota forma de consagració en l’Església. Per aquest motiu el pròxim dia 2 de febrer, festa de la Presentació del Senyor en el temple, celebrem la Jornada Mundial de la Vida Consagrada.
Tots hem nascut per a estimar i donar glòria a Déu. La vida consagrada és un signe per al nostre món i per a l’Església, perquè en una cultura que allunya a Déu del cor i de l’horitzó de la vida dels homes, ens recorda a tots què és el que més ha de ser estimat, que no és una altra cosa que Déu. La consagració a Déu ens parla també del sentit últim de tota vocació cristiana. Tota vocació cristiana és crida a donar la vida. Aquest lliurament de la vida assumeix formes diverses en l’Església: en el matrimoni, la fidelitat dels esposos i la donació generosa als fills; en el ministeri sacerdotal, la caritat pastoral envers el poble de Déu; en la vida consagrada aquest lliurament assumeix la forma d’uns vots.
El vot d’obediència és la forma més radical d’entregar la vida lliurement a Déu per a complir la seua voluntat. Prometre obediència significa reconèixer que no es vol fer la pròpia voluntat sinó la voluntat de Déu. El vot de pobresa és també un camí per a donar la vida, un camí que només pot entendre qui ha descobert que el seu vertader tresor és Crist. Pot prometre viure en pobresa aquell que ha descobert que Crist és la seua riquesa. El lliurament de la pròpia vida assumeix també la forma del vot de castedat, que no és no estimar a ningú, sinó ser lliure per a estimar de tot cor a Jesucrist i a tots els homes pels qui es prega. Tota vocació cristiana té com a meta principal el Regne de Déu.
*Bisbe de Tortosa
