San Ignacio de Agaña va ser el nom que li van donar els colonitzadors espanyols a la capital de l’illa de Guam; una xicoteta illa de l’oceà Pacífic, a les illes Marianes. El dia 21 de juny de 1898 i dins de la Guerra de Cuba, les tropes del capità Henry Glass van ocupar aquell territori per a hissar la bandera dels Estats Units sobre l’illa. Guam era vital per a l’expansió de l’imperi nord-americà al Pacífic.

Guam va viure la invasió japonesa durant la II Guerra Mundial i en l’actualitat és un punt estratègic dels Estats Units per al control del Sud-est asiàtic en plena tensió comercial amb la Xina. Ara ens arriben noves notícies des d’Agaña sobre la capacitat disruptiva del covid-19 i és que vora cent tripulants del portaavions Theodore Roosevelt, fondejat a l’illa, han donat positiu a la malaltia.

Brett Couzier, capità del vaixell, ha enviat a Washington el següent missatge: «Si fora necessari, embarcaríem tots els mariners i marineres, ens faríem a la mar i estaríem preparats per a lluitar. El virus tindria algun impacte, però en situació de combat hauríem de córrer certs riscs». I ací ve el millor: «Tanmateix, no estem en guerra i per tant no podem permetre la pèrdua innecessària d’un sol mariner com a resultat de la pandèmia». Tot seguit, el capità ha demanat ajuda urgent al seu estat major per a fer una quarantena en condicions.

Crec que el capità Couzier ha donat al clau quan diu que no estem en guerra. Tot i el llenguatge bèl·lic i el desplegament de l’exèrcit pels nostres carrers, açò no és una guerra; és una crisi sanitària. Des de Compromís reiterem la necessitat d’estar-nos a casa, el nostre suport a les persones afectades pel coronavirus i a aquelles que es deixen la pell per frenar la pandèmia. Força!

*Portaveu del Grup Municipal de Compromís per Vila-real