Removent fotos que tenia per casa he trobat una caixa plena d’imatges de les festes patronals. Mirant-les, em vénen mil records al cap amb l’auelo Toni anant al bou o l’auelo Castelló disparant un coet, i d’actes clau per a mi: el primer dissabte, el concert de la banda municipal, la processó dels borratxos i el ball de disfresses, el sopar del bou i el dissabte de les quintes. Gustos que varien amb l’edat.
Si tanque els ulls, puc reviure els instants previs a l’entrada de penyes i que anys enrere començava a la plaça del mercat. La gent més major explica com s’aplegaven les penyes per berenar abans del correfoc i quin comboi s’armava a l’inici de la festa.
Enguany, la covid-19 ens ha deixat sense festes però l’equip de govern local ha anat suprimint algunes tradicions. L’auela Encarna em repetix que «el que es feia abans sí que eren festes, ara només saben que bufar-se i fer soroll». És una veritat que fa mal.
Ramón Royo , regidor als anys 80, em conta que durant l’alcaldia de Josep Vicent Pastor s’organitzava la Setmana Cultural els dies previs a les festes patronals. Llavors, Lluís Miquel i els 4Z o Fèlix Estop van visitar Almenara per als premis literaris. També feien cinefòrum i conferències.
Últimament també s’ha deixat caure el correfoc d’entrada a la setmana gran o els cotxes bojos, que eren un referent . Altres actes, com la nit del rock, han estat recuperats.
Hauríem pogut aprofitar l’última setmana de setembre per celebrar-nos com a poble i incloure a tot el veïnat. Fem valdre la nostra història, des dels primers poblats als Estanys a l’arribada de Jaume I a les faldes del castell, o la construcció de la línia de defensa republicana XYZ en la guerra civil espanyola. Si no ho fem, no ha sigut cosa de la covid. H
*Portaveu Compromís Almenara
