Ara fa poc més d’un mes, quan va esclatar (que no començar) aquesta crisi, hi havia un valor que Compromís estàvem ficant sempre sobre la taula: la credibilitat. Ara sembla que fa una eternitat, però en aquella segona setmana de març les coses anaven a una velocitat vertiginosa. Ja tindrem temps de valorar la discu-ssió entre Ministeri i la Conselleria sobre qui havia de suspendre les festes, una decisió que li va correspondre a la Generalitat. I això perquè al cap de quatre dies --si van ser quatre-- el Ministeri agafara totalment el control.
Durant eixos primers dies ens jugàvem seriosament la credibilitat. Amb raó, les entitats festeres ens preguntaven al govern, perquè no podien fer una paella amb trenta persones al cau si n’hi havia pubs que organitzaven festes. Una pregunta pertinent a la qual la societat civil va saber respondre, desbordant amb les seues accions les mesures que anava prenent el govern. Recordem que el sector de l’oci a Castelló va decidir tancar abans que el president del Govern signara el decret, demostrant responsabilitat i salvaguardant la nostra credibilitat.
AQUESTA SETMANA ens l’hem tornat a jugar. La meua companya Marta Sorlí feia la pregunta adequada: perquè no pots anar a soterrar ton pare, però sí que pots anar a treballar l’endemà? Què va davant? La humanitat o els diners?
I és que el retorn escalonat de l’activitat genera dubtes i tensions. També dins del govern de l’Estat. No és casualitat que el vicepresident Pablo Iglesias compartira un article que explicava com, a la ciutat de Bèrgam, el poder econòmic va impedir el confinament, amb unes conseqüències terribles per la seua població. Una manera gens di-ssimulada de demostrar que estava disconforme amb la decisió de Pedro Sánchez de fer-nos tornar a treballar.
El debat sobre que si prima la salut o l’economia --si és que aquest debat pot existir-- està servit. Totes i tots tenim ganes de recuperar la llibertat. Pensem en tornar a la normalitat, poder entrar, eixir i guanyar-nos la vida, però no a qualsevol preu. Personalment, si les mesures higièniques i de protecció que prenguen els treballadors i treballadores i prenguen les empreses són les adequades, pense que la societat civil pot salvar de nou la credibilitat del govern davant del risc d’un alçament prematur. Si la ciutadania ens relaxem, les conseqüències de la decisió del govern no sols podrien ser fatals, sinó que podrien destruir la imatge de la institució. Això és el pitjor que ens podria passar després de l’exemplaritat que la població demostra.
Ara, davant del retorn a la feina i la continuació del confinament, la pregunta persisteix: perquè amb mesures de protecció puc anar a treballar, però no soterrar el meu familiar, acompanyar els meus fills perquè isquen al carrer o tindre cura d’uns pares majors? Aquesta crisi durarà, però eixirem d’ella amb disciplina i paciència. Que ho fem més savis, més solidaris i més forts dependrà, en bona part, de les pròximes decisions del Govern. Ens juguem molt.
*Portaveu de Compromís a l’Ajuntament i a la Diputació de Castelló
