La cura dels quals pateixen alguna patologia psíquica té rostre de dona, especialment en temps de coronavirus, el que ens està tocant viure en aquests moments. Dones que s’han convertit, com no, en vertaders àngels de la guarda i a les quals els uneix algun tipus de parentiu amb l’afectat: mare, germana, parella…
Dones que han hagut de deixar el seu treball abans, durant i després de l’estat d’alarma per a estar prop del malalt.
Dones que estan confinades en una mena de tendresa que no admet distanciament social i molt menys màscares. Cuiden cara a cara, sense filtres ni embuts, la qual cosa accentua el seu desgast emocional.
En els moments de desfasament s’intenta dibuixar una nova normalitat, sense canviar els valors. Res ha canviat, tan sols ha augmentat el consum de tapa boques .
Els xiquets amb autisme tornen a ser criticats per les altres famílies perquè no volen baixar-se del gronxador. El fill amb un problema d’esquizofrènia que acompanya a la seua mare al mercat de proveïments ha de continuar suportant el xiuxiueig dels clients perquè és incapaç de fer desaparéixer la seua mirada perduda, aqueixa que sembla que busca coses en l’aire. Mentrestant, la seua mare aguanta: és el seu àngel de la guarda.
La parella d’un xic amb símptomes psicòtics es posa nerviosa cada vegada que ha de donar explicacions als guàrdies, als veïns, als vianants… de per què el seu marit no vol portar la màscara. No entenen que li fa por. Ella s’enrojola i es resigna.
A la germana d’un afectat que pateix patologia dual se li ha comunicat el suïcidi del seu familiar, que va tindre lloc en les instal·lacions de la residència on s’allotjava. Se l’informa per mitjà d’un escrit burocràtic que no podrà acomiadar-se del finat donades les normes i protocols que imperen durant la pandèmia. El que sí que pot fer, si ho desitja, és retirar les pertinences del seu germà en horari d’oficina i sempre amb cita prèvia. La germana aguanta i s’engul les llàgrimes. El que més li dol és no haver-ho cuidat fins al final dels seus dies, i es pregunta si va tindre una mica de culpa per deixar-lo només.
La llei de dependència quant a la salut mental es refereix mai serà un fracàs per una bona raó: mai s’aplica.
Les cuidadores, necessiten suport, no caritat. Termes com ERTO o Renda mínima vital són un miratge o una almoina en el millor dels casos.
La humanització en salut mental ha de deixar de ser una quimera en la nova normalitat, perquè el veritablement nou i normal encara aquesta per arribar. H
*AFDEM
