+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
 
   
 

Opinión

 

La rueda

Deures sí, drets no

 

MARTA Sorlí
01/08/2017

El tren és, segurament, el mitjà de transport que més es presta a la reflexió. Les vies ens conviden a pensar en aquelles opinions, idees o comentaris que la gent ens regala pel carrer i que la pressa fa que, massa vegades, acabem descuidant.

Este cap de setmana, dins un acte que res tenia veure amb la joventut, algú en feia reflexionar sobre l’adultcentrisme del que solem pecar quasi totes les persones que estem en política. Igual que el masclisme, tenim interioritzada la supremacia de les persones adultes dins la societat.

Hauran raonat alguna vegada sobre la importància de la participació juvenil les persones adultes d’este vagó? Ens queixem que les persones joves participen poc de la política, al mateix temps que les excloem de la vida política en la seua màxima expressió: el vot. Volem persones valentes, participatives i implicades; alhora que els neguem la participació directa. Volem que siguen ciutadania, però només una miqueta.

La política decideix les taxes universitàries, els requisits de les beques, el currículum escolar, l’atenció sanitària, l’oferta d’oci... També que una persona de 16 anys puga treballar i patir totes les conseqüències de les reformes laborals, formar un matrimoni o independitzar-se del seus progenitors. No obstant això, als mateixos espais polítics que fan que siguen persones de ple dret per a les conseqüències de les polítiques més dures, s’ha decidit que el vot es reserva fins als 18 anys, i que entre els 16 i els 18 només es podrà gaudir de la ciutadania incompleta, limitada i circumscrita a l’aplicació de deures. Els drets es queden, per tant, per a més endavant.

Igual que va passar fa només unes dècades amb el vot femení, a la joventut s’assigna una part dels deures, però es nega els drets complets. Aleshores, la gran política Clara Campoamor va confiar que les dones havíem de ser «indiscutiblemente una nueva fuerza que se incorpora al derecho y no hay sino que empujarla a que siga su camino». Quasi 100 anys després, des dels trens o des de qualsevol lloc, hauríem de pensar si confiem en la joventut i volem espentar-la perquè aconseguisquen els drets complets.

*Diputada al Congrés dels Diputats