Hui és l’últim dia de campanya, d’aquesta primera, i el diumenge anirem a votar per a escollir als nostres representants al Govern estatal i a la Generalitat Valenciana. Una campanya que, vulguem o no vulguem, ha estat marcada per la repercussió mediàtica de les eleccions generals i poc, per no dir res, se n’ha parlat a les televisions de quines són les polítiques que ens afecten a nosaltres, als valencians i valencianes. I això que l’excusa de Ximo Puig per a avançar les eleccions a la Generalitat i fer-les coincidir amb les estatals era, fonamentalment, perquè es visualitzara la Comunitat Valenciana. Tota una excusa pelegrina, una mentida, perquè poc o res han parlat els grans partits nacionals dels problemes de les persones que vivim al País Valencià i, menys, de les seues solucions.

En cap dels dos debats dels dirigents espanyols que es disputen la presidència del Govern a Madrid es va parlar dels eixos temàtics de l’agenda Valenciana. Al primer debat la reforma del finançament autònom no va meréixer ni un segon davant les càmeres de RTVE i, a la segona nit de debat davant les càmeres d’Atresmedia, escassament 3 segons en 2 hores de debat televisiu. Pedro Sánchez, Pablo Casado, Albert Rivera i Pablo Iglesias van dedicar un bloc a la política territorial, però Catalunya va assumir pràcticament totes les intervencions. Del finançament autonòmic, que Compromís hem denunciat com a injust en els últims quatre anys, no van dir ni pruna. Tampoc no es va esmentar la reforma territorial de les institucions, ni el problema de la taronja, ni l’absència del corredor mediterrani. Ni van parlar de la manca de serveis dignes de rodalia, ni de l’infrafinançament que patim en matèria d’educació, sanitat, serveis socials, cultura i un llarg etc. Aquestes qüestions que han marcat l’agenda Valenciana en l’última legislatura, amb un ampli acord de les parts i de la societat civil, no van ni aparéixer.

I em permetran que agrane cap a casa i els hi recorde la cara de bleda que se’ls va quedar als quatre candidats espanyols quan la periodista Ana Pastor els va preguntar «y que harán ustedes en materia cultural si son el futuro presidente del gobierno?». Automàticament, els quatre van donar unes respostes on el contingut es podria resumir en tres paraules: ni remota idea.

Doncs miren, els valencians i les valencianes ens hem cansat de ser sempre menys que la resta, no volem seguir sent ciutadanes de segona. I a Compromís, un partit amb estricte manament valencià, no cal que ens diga ningú de Madrid què reclamarem perquè és de justícia.

Volem la gratuïtat de l’AP7, estem farts d’assumir la despesa de 4.000 milions d’euros per a alliberar autopistes de Madrid mentre nosaltres hem pagat i repagat una infraestructura fonamental per a vertebrar les nostres comarques 100 vegades; la volem gratuïta. Reclamarem que arribe per fi el finançament que necessitem per a l’educació, la sanitat, la dependència, la creació d’ocupació o la cultura. Reclamarem els interessos dels valencians i valencianes.

Per això Compromís és el vot que garantirà al Congrés reclamar i exigir el que necessitem, l’opció política decisiva perquè per fi arribe el finançament just que necessitem per a les coses importants de la vida.

*Regidora de Compromís per Castelló