A Castelló tenim molts deutes amb la seua ciutadania. Almenys tantes com a punts acordàrem amb el govern en el Pacte del Grau. Amb algunes traves a causa de procediments absurdament complexos deguts a la pèrdua d’autonomia municipal en els últims anys i als colls de botella que genera el propi Ajuntament en la tramitació d’expedients, alguns dels compromisos adquirits van tirant endavant. D’altres, en canvi, segueixen esperant la seua oportunitat sine die. Des que el 2013 l’alcalde Bataller va decidir reduir el pressupost en neteja vial i eliminar el baldeig amb aigua dels carrers, els barris perifèrics de la ciutat han anat embrutant-se cada vegada més, donant en ocasions una sensació d’abandó preocupant. El centre, en canvi, llueix pletòric.
Creiem que la ciutat és també, i sobretot, els seus barris perifèrics, que bullen de vida i és on viu la majoria de la gent. Per açò no entenem que, després que el regidor Rafa Simó anunciara al desembre passat que prioritzaria la qualitat de serveis urbans retallats pel PP, recuperant, entre altres coses, el baldeig en el segon semestre de 2016, digue ara que un contracte ho impedeix i que açò no serà possible fins a 2018. CSenM demanarà explicacions, però mentrestant no podem conformar-nos amb un Castelló amb dues cares: la d’un centre lluent i la dels barris condemnats a la brutícia. H
*Portaveu CSenMoviment
