La nova normalitat ja és ací. Aquesta setmana tot el País Valencià ens hem incorporat oficialment a la fase 1 de desescalada i sembla que la vida ha tornat a circular pels carrers. Hem pogut tornar a veure, des de la distància de seguretat, la nostra família més propera i, aquelles sense síndrome de la cabana, compartir alguna estona de terrassa amb amistats i sense pantalles pel mig.
No tinc cap dubte que el confinament ha fet que totes les generacions li donem encara més valor a l’internet i que ens n’adonem que la nostra societat ja no s’entén sense la xarxa, la qual ens ha permés durant els dos darrers mesos seguir treballant des de casa i mantenir el contacte amb els nostres éssers estimats.
Va ser l’any 2011 quan les Nacions Unides reconegueren l’accés universal a l’internet com a dret humà. Vista l’experiència, a ningú li sembla estrany que a hores d’ara els governs tinguen l’obligació d’invertir per eliminar l’escletxa digital i assegurar així la igualtat d’oportunitats en un món dominat definitivament per les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, les conegudes com a TIC.
Dit això, potser els resulte sorprenent contrastar amb mi la data d’una altra fita del mateix estil. I és que, en 2010, va ser l’abastiment d’aigua i el seu sanejament els que van ser reconeguts com a drets humans per l’ONU. Com és possible que aquest element bàsic per a la vida, que constitueix al voltant del 60% del cos humà, no haguera sigut objecte de protecció fins ben entrat el segle XXI i només un any abans que una tecnologia relativament nova?
Doncs bé, els plantege tot açò perquè aquesta setmana hem participat en el webinar que Mediterráneo ha dedicat al sisé Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU per traslladar un missatge a la població de les comarques de Castelló: garantir l’accés a l’aigua potable i el tractament d’aigües residuals requereix mantenir i projectar infraestructures. Que obrim l’aixeta i isca aigua corrent neta o que l’aigua bruta de casa siga canalitzada i sanejada sense contaminar l’entorn necessita inversions importants per part dels ens públics. Concretament, 8 milions d’euros del Pla 135 que els ajuntaments van destinar a obres d’emergència hídrica entre 2014 i 2019.
Amb la intenció de fer més sostenible, ecològicament i econòmicament, el cicle integral de l’aigua al nostre territori, des de la Diputació apostem per impulsar el Pla Director de l’Aigua, el qual contempla actuacions a mitjà i llarg termini, coordinades amb altres institucions competents i amb capacitat pressupostària. El pla preveu usar les dessaladores per a garantir el subministrament i implicar els municipis en la gestió solidària i mancomunada de l’aigua a través de grans consorcis.
Ens cal un canvi de paradigma. Europa ja ens ha avisat que només farà inversions massives en projectes sostenibles com el nostre. Anem per bon camí. Perquè, a vostés, què els molesta més: quedar-se penjats enmig d’una reunió telemàtica o quedar-se ensabonats a la dutxa?
*Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló i a la Diputació
