L’any 1910, fa més d’un segle, quan Vila-real era a penes un poble agrícola de poc més de 17.000 habitants, sense desenvolupament industrial i poques perspectives, una dona, Consuelo Font de Mora -coneguda com a la Maiorasga- decideix posar en marxa una infraestructura que, emulant els casinos de l’època a València o Castelló, va ser fonamental per a estimular la vida social, cultural i econòmica de Vila-real. El Gran Casino ha estat el lloc on es van forjar relacions, festes o negocis que després prosperarien fins a convertir la nostra ciutat en el que hui dia som.
Aquesta setmana hem pogut visitar les obres de rehabilitació que estem realitzant en aquest esplèndid edifici i ens envaeix una sensació d’orgull, d’estima per lo nostre i de satisfacció per haver pres la decisió correcta. Tot i que en el seu moment, vam tindre algun dubte --motivat, sobretot, per l’actitud irresponsable d’una oposició que va criticar la compra com mai s’ha criticat a Vila-real l’adquisció de patrimoni per al poble--, hui, veient els primers resultats dels treballs en l’edifici, no ens en pot quedar cap. Comprar el Gran Casino per a posar-lo a disposició de la ciutadania va ser una decisió encertada, que hem d’agrair de cor a la família Font de Mora. Ells van entendre la complicada situació economica que patíem i patim a Vila-real i van acceptar un acord molt beneficiós per al poble, en un pagament a cinc anys sense interessos i un preu molt inferior al que fixava la taxació, que va permetre adquirir per al poble una joia arquitectònica i històrica sense haver-nos d’endeutar més.
Vila-real, malauradament, no s’ha caracteritzat al llarg de la història per ser una ciutat amb una excessiva cura pel patrimoni. Poques localitats de les nostres dimensions i característiques no tenen patrimoni municipal protegit. Amb l’adquisició del Gran Casino, vam poder revertir aquesta situació i ara els veïns i veïnes de Vila-real tenen un edifici singular, de gran rellevància artística i històrica, al cor mateix de la vila de la qual vam nàixer.
A pesar de les dificutats econòmiques, ens hem esforçat per traure diners d’altres administracions per a fer front a una rehabilitació que hauria estat impossible amb diners propis. El finançament de la Generalitat, a través de fons europeus, ens permetrà en uns mesos disposar de 1.000 metres quadrats en el centre de la ciutat, per a posar-los a la diposició de tots i de totes. Un edifici noble que dotarà a la ciutat d’una sala d’actes per a esdeveniments, bodes o exposicions com mereixem; a més de l’oficina de Turisme o oficines administratives amb les quals podrem descongestionar la planta baixa municipal.
Però l’adquisició del Gran Casino ens permet també fer memòria, recordar d’on venim i cap on volem anar. Un edifici únic que simbolitza el despertar de Vila-real en la història moderna i que, poc a poc, recuperem per a què torne a ser de tots els vila-realencs i vila-realencs.
*Alcalde de Vila-real
