Han passat ja dies del plenari del passat dia 15 però d’una manera o altra, per a mi està molt present. Va ser el meu primer debat de la ciutat a l’Ajuntament de Castelló. Vaig viure què significa explicar què s’ha fet al primer any de govern de progrés i, d’altra banda, expressar en veu alta les coses pendents de millorar i els projectes a desenvolupar en el que queda de mandat.
Però no parlaré del que allí va passar, ja la premsa i el vídeo del plenari al web ens expliquen com va anar. Un dia de molta emoció política i també personal, el nostre portaveu, el vicealcalde, el nostre company, amic i mestre, Enric Nomdedéu, s’acomiadava de l’activitat municipal, a partir d’eixe moment passaria a ser el secretari autonòmic d’Ocupació.
Emocions a flor de pell, la sensació d’haver avançat la feina i la de què queda molt per fer; la sensació de sentir-se part d’un projecte il·lusionant i de què una part essencial de l’equip marxa per a no tornar; la sensació que has deprés molt i la de què et queda molt per aprendre; la sensació de no voler acomiadar-te i la de no poder fer res per evitar-ho.
Un munt d’emocions que s’enfronten. Noves tasques a desenvolupar, el repte de representar no només a la ciutadania sinó també ficar veu al govern. Una cosa és segura, no ens veurem tan sovint i t’enyorarem molt, però seguirem treballant amb la mateixa il·lusió i coratge del primer dia. Gràcies per tot, Enric. H
*Regidora de Compromís a l’Ajuntament de Castellón
