Esgotàvem els dies que hi ha entre Nadal i el 6 de gener amb les incògnites sobre què ens portarien els Reis Mags d’Orient en els seus sacs. Joguets en tenim molts a casa, segurament, jo el que volia eren certeses. No tant per mi, si no per la societat valenciana en el seu conjunt.
El primer que ens solem preguntar quan arriba la nit dels Reis és si ens hem sigut bona gent. Els valencians i les valencianes ho hem sigut. Després de suportar sobre els nostres muscles ser un exemple avançat de com s’apliquen sobre la població les retallades més insolidàries i els robatoris sobre allò públic més clamorosos, unit al fet de ser la comunitat autònoma pitjor finançada d’Espanya, ara ens tocarien bons regals. No penseu com jo? Ens ho hem guanyat.
Rebre un tracte just seria allò coherent i un gest de reconeixent per part dels Reis, però tenim memòria i aquesta ens ha fet aprendre a desconfiar i a pensar que, arribe el que arribe, no serà suficient i ens tocarà seguir treballant de valent. Ho hem fet també, en l’esfera política ens hem conjurat per poc a poc anar canviant la imatge, encara massa nítida, que la gent de fora del nostre territori es formava al seu cap quan escoltava parlar de la Comunitat Valenciana.
HUI en el nostre país tothom reconeix els avanços. Fins i tot el discurs d’Isabel Bonig tancant el debat de pressupostos de la Generalitat, que algunes cròniques han llegit només en actitud conciliadora, era també un gest de reconeixement implícit a este treball: «enhorabona, algú ho havia de fer i heu estat vosaltres», es podia intuir entre línies.
Fins fa poc temps una reedició del Botànic semblava assegurada. Jo crec que així serà, però ara haurem de redoblar esforços per garantir que després de la legislatura de la reparació vindrà la legislatura de la transformació. El País Valencià no és Andalusia, cauríem en una errada gran si en l’anàlisi no tenim en compte el desgast del Partit Socialista Andalús o l’especial incidència de l’assumpte de la immigració en el principal territori d’entrada des d’Àfrica. Aquestes dos van ser només algunes de les claus, però per mi no la principal.
LA CLAU principal serà la mobilització del vot d’eixa gent que entenga que depositar una papereta en la urna garantirà unes maneres de fer política sensiblement diferents, en un sentit progressista, a les que farien les altres opcions polítiques. «Si he de votar que servisca per avançar», seria la reflexió prèvia. I en Andalucía la papereta del PS-A no ho assegurava i, s’ha de dir, ens va arrossegar a l’abstenció a les forces polítiques que hauríem d’haver trobat alguna fórmula de cogovern amb ells.
Si avui tenim uns pressupostos valencians que avancen en la cobertura de drets socials ha estat per la nostra insistència que s’han inclòs les mesures de major impacte en la ciutadania: des de l’eliminació del copagament farmacèutic a l’ampliació del parc d’habitatge públic passant per l’extensió de l’oferta d’escoletes infantils gratuïtes de 0-3 anys.
Passada la nit dels Reis Mags, anem decidint també què farem al proper mes de maig. Encara no hem remuntat i ja hi ha alguns que en 2020 ens volen tornar a donar carbó.
*Diputat de Podem a Les Corts
