La història de Carmen és una història que haurà ocorregut a moltes dones de Castelló. La seua infància havia transcorregut a casa seua, cuidant dels animals que els servien d’aliment i moneda de canvi. A Carmen li encantaven els números i va aprendre ràpidament a contar els diners, estalviar pel bé de l’economia familiar i llegir les cartes que arribaven a casa. La seua vida estava sempre condicionada per les ordres i el benestar dels varons de la família.
Als 18 anys, en plena dictadura franquista, va passar de les ordres del seu pare a les del seu marit. La seua vida seguia condicionada en tindre la casa neta, cuinar plats suculents per a l’home, encarregar-se de l’economia familiar estalviant i sense que faltès de res, i cuidar a les seues filles amb una organització digna d’una caserna militar.
Els anys i entrebancs van fer que Carmen es quedès vídua amb una pensió tan reduïda que per molt que intente utilitzar les seues dots econòmiques és gairebé impossible poder arribar a fi de mes. La llibertat de Carmen s’ha vist truncada dia a dia per contemplar als altres... però Carmen hui està d’enhorabona.
Fa uns dies llegíem al diari que l’UJI ha estudiat els factors per tindre un envelliment actiu. Aquest estudi arriba a la conclusió que s’ha d’empoderar a les dones majors de 65 anys que han de viure amb rendes molt baixes. Des de la Generalitat valenciana es preveuen ajudes d’un augment de fins a 160 euros mensuals, a més de subvencions per al pagament de vivendes i suministres d’aigüa i llum. Aquest és el camí de l’Administració per fer de la vida d’aquelles dones que no han pogut gaudir-la una vida digna mitjançant l’envelliment actiu.
*Regidora de Gent Gran a l’Ajuntament de Castelló
