Què és just?

Crec que ningú qüestiona a aquestes altures que l’ús de la força que part dels cossos de seguretat de l’Estat ha sigut desproporcionat. Probablement, hi havia moltes maneres de garantir una jornada pacífica i sense aldarulls però utilizar la violència no sembla el camí més correcte. El balanç de ferits frega la xifra de 900 persones. Però les conseqüències de les ordres del Govern de Rajoy seran molt més que numèriques i alimentaran una fractura que, probablement, beneficiarà aquells que sempre s’aprofiten de les posicions extremistes i la demagògia. Però molts, el defensors de les llibertats i la justícia, n’eixirem perdent.

Personalment, crec que totes les persones han de poder decidir i expressar-se en qualsevol àmbit de la vida. També quan diuen coses amb les quals no estic d’acord. La tan maltractada i mal usada llibertat d’expressió. Diumenge, també es van oblidar d’eixe dret fonamental quan els alts càrrecs del Govern d’Espanya justificaven l’actuació dels agents antiavalots. I ara, amb les imatges de ferides sagnants a les portades dels diaris de tot el món, és quan el president obre les portes del diàleg. Tard. Massa tard.

En nom de la Constitució molts partits polítics han qualificat el referèndum català d’il·legal i desafiador. La mateixa Constitució que no van dubtar a reformar l’any 2011, per imposició dels mercats i sense consultar el poble espanyol en un assumpte tan important com la limitació del dèficit de l’Estat. Incoherent. Molt incoherent.

Per això, si la voluntat d’uns pocs ha de marcar allò que és legal i allò que no, allò que tenim i no tenim dret a fer, crec que la pregunta de la Selectivitat francesa es repon fàcilment. Que siga legal no vol dir que siga just. Com tampoc és just que algú reba colps per expressar les seues idees. És aquest l’exemple que volem donar a les nostres filles i fills? No. Jo no.

*Primera tinenta d’alcaldessa d’Almassora