Si vostè llig aquest article el mateix dia de la seua publicació i ho fa mentre desdejuna en una cafeteria, des de la comoditat del seu sofà favorit, en l’hamaca des de platja o mentre vigila a la seua filla que juga en els tobogans del Pinar, potser hauria de tenir en compte alguns aspectes sobre l’1 de Maig. Abans de passar a ser una simple data festiva en el calendari, el Primer de Maig va ser un dia reivindicatiu del moviment obrer mundial, el Dia Internacional dels i les Treballadores. En els seus orígens va ser una jornada de lluita pels drets de les persones treballadores que alhora homenatjava els treballadors anarquistes de Chicago que, després d’una jornada de vaga en la qual va haver-hi repressió i molts morts en el bàndol obrer, van ser condemnats a mort i executats en 1886. La gran reivindicació dels obrers en aquell moment era l’establiment de la jornada laboral de 8 hores i per aquesta reivindicació hi van morir persones. Convé recordar açò perquè si avui gaudim de determinats drets laborals, mai ha sigut per la voluntat o generositat empresarial, sinó producte de la lluita del moviment obrer, gràcies a la qual tenim una jornada laboral més raonable, el dret a vacances remunerades, les prestacions per desocupació i els permisos de maternitat i paternitat.

Però ja saben vostès que si difícil és assolir uns drets, més difícil és conservar-los. Qui crega que els drets laborals aconseguits fins ara estan consolidats per sempre mai, s’equivoca. No hi ha més que fer un cop d’ull al que està ocorrent amb les successives reformes laborals, des de Zapatero fins a Rajoy, que han precaritzat fins a límits vergonyosos a milions de treballadores i treballadors en tot l’estat. O el que està succeint amb el sistema públic de pensions, el qual el PP està obstinat a destruir en favor dels plans de pensions privats.

Cal seguir lluitant més que mai en els últims anys i recuperar el caràcter reivindicatiu del Primer de Maig, així que vaig a proposar-li una cosa: comprove el lloc més proper on se celebre una manifestació i acudisca. Ens necessitem totes, colze en colze, per defensar allò que ens pertany i que ens estan furtant.

*Regidor de CSenMoviment